Un vagabund es colpejat, llençat al riu i donat per mort.
Uns mariners el rescaten. Ingressat en un hospital i encara en coma Maigret inicia la
investigació policial. El inspector començarà a descobrir lentament la vida passada
del rodamón i d’alguna manera a comprendre les causes vitals que el portaren a
mantenir-se al marge de la societat.
No és la primera novel·la on Maigret investiga les causes
que porten a la víctima (morta o no) a ser precisament això, víctima.
L’originalitat d’aquest tipus de novel·les és com el inspector Maigret va capbussant-se
en una vida aliena i comprenent i identificant-se amb el personatge del qual reconstrueix,
mitjançant probes i interrogatoris, un passat amagat i tèrbol.
Naturalment, la lleu trama criminal és l’excusa per descriure
els ports de París, la vida marinera, els personatges bandejats pel destí, les
tragèdies que s’amaguen rere la respectabilitat social, les grandeses i
misèries dels personatges, mai jutjats i quasi sempre compresos per l’autor. Tampoc
poden faltar les relacions de Maigret amb la seva dona, aquí subjecte actiu de
la investigació, els plats que aquesta li cuina, les converses matrimonials, la
vida sense horaris del inspector..., sense oblidar el punt culminant de la narració: tot un capítol dedicat al interrogatori
del principal sospitós.
A Simenon se li critica sovint que els finals de les seves novel·les no estiguin a l'alçada de la resta del llibre. En aquest cas no és cert. Un final agredolç i "realista" clou la història d'una manera convincent.
El realment important és que la història explicada és versemblant mentre la llegeixes i
(miraculosament en aquest gènere) també després d’acabar la novel·la. El final
és potser menys amarg de l’habitual però molt creïble. Simenon fa
amenes situacions quotidianes i sense cap emoció especial amb un talent narratiu fora
de discussió. Tot un plaer. Simenon no decep mai.
Atenció: mini spoiler: Paga la pena comentar que no sempre Maigret surt victoriós en els casos
que investiga i aquest n’és un exemple, encara que només en l’aspecte legal ja
que moralment i en el seu fur intern sí coneix la veritat de tot l’entramat.
El pitjor: la trama policíaca és bastant tènue, però interesant.
Títol original: Maigret et le clochard
Títol en castellà: Maigret i el vagabund
Traducció: Claudi Cervelló i Roset
Editorial: Columna
Col•lecció: ------
Any: 1962
Any de publicació: 1996
Pàgines: 114
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada