"La selva de ojos de jade" de Carter Brown

Més del mateix i no millor. Rick Holman el detectiu/home per a tot és contractat per un productor cinematogràfic perquè vigili a la seva nova estrella italiana, ja que creu que està mantenint relacions amb un actor casat i això podria perjudicar la seva carrera com a actriu. Les coses es compliquen quan la italiana és víctima d’un atemptat. Holman comença a sospitar que no hi ha un pam de net en cap de les persones que rodegen l’actriu.

L’única novetat que aporta aquesta novel·la a les anteriors ja comentades en aquest blog és el moment pseudopoètic que es marca Holman sobre el negoci del cinema com una selva i la mort, com un caçador, que ronda a l’actriu. Símils i metàfores dignes d’un teenager bordenline. Un horror ridícul de dimensions siderals..., però no vaig parar de riure al llegir-ho. Quan Brown es tornava boig i en un rampell de creativitat poètica creia que feia literatura era molt perillós.

Molts diàlegs, una traducció horripilant i ridícula, una mica de sexe light i una mica de violència al final de la novel·leta per despertar al lector mig adormit després de tants tòpics i bajanades low cost.

El millor: la portada i el text de la contraportada.

El pitjor: tota la resta. Necessites teràpia de desintoxicació després de llegir-la.

Títol original: The Jade-Eyed Jungle

Títol en castellà: La selva de ojos de jade.

Traducció: René Cardenas Barrios (mereix una entrada del blog per les seves traduccions)

Editorial: Editorial Diana SA.

Col·lecció: Colección Caiman

Any de la primer edició: 1963

Any d’aquesta publicació: 1964

Pàgines: 159

MAIGRET 40: "Las noches blancas de Maigret" de Georges Simenon

Les nits blanques a les quals es refereix el títol són les nits que Maigret es passarà sense poder posar-se al llit a la recerca del culpable del crim que investiga. Com tinc aquesta mateixa novel·la en una edició anterior (Aymá Editores, SA, en la Colección Albo,r en una edició de 1953) el títol en aquesta edició es El revólver de Maigret i les nits ja no són blanques sinó toledanes. Una nit sense dormir pot ser blanca o toledana. Tela.

Anem per feina. Un Jove li roba a Maigret el revòlver, regal de la policia ianqui d’un viatge als Estats Units, en la seva pròpia casa. Poc després, el cadàver d’un important polític apareix en un bagul. Un conegut de l’inspector li recomana a aquest una entrevista amb un estrany personatge del qual no sabrem mai si és boig o no. Tots aquests ingredients inconnexes comencen a confluir i acabaran portant a Maigret a Londres a la recerca del jovenet que té la seva pistola.

Si moltes de les novel·les maigretanes són novel·les costumistes disfressades de novel·les policíaques, aquesta és una novel·la policíaca amb descripcions de tipus i llocs típicament simenonians però, per sort, totalment policíaca. Conté moltes de les característiques de la sèrie sobre l’inspector, és a dir, un bon inici i un bon desenvolupament i aquesta vegada un final menys precipitat i fallit de l’habitual.

Maigret ja és un personatge conegut i molta gent se sent honorada quan es interrogada per ell sobre algun afer delictiu. Naturalment Maigret segueix sent l’home de poques paraules, esquerp i humà que tots els seguidors de la sèrie esperem.

El millor: alguns moments de suau humor. Les descripcions i el dibuix dels personatges. El final no és tan abrupte i poc treballat com d’altres novel·les de la sèrie.

El pitjor: és una novel·la breu.

Títol original: Le revolver de Maigret

Títol en castellà: Las noches blancas de Maigret

Traducció: A. Hernáez

Editorial: Luis de Caralt editor

Col•lecció: Las novelas de Maigret nº 22

Any de la primera edició: 1952

Any d’aquesta publicació: 1963

Pàgines: 160