La parella de rodamóns, Johnny Fletcher i Sam Cragg, creats per Frank Gruber [1904-1969] troben un home moribund, amb un tret al pit, en ple desert californià. Abans d’expirar els hi dóna una fitxa de casino i un nom. Sense un dolar i amb molta gana es dirigeixen a les Vegas per esbrinar el misteri. Quan el cadàver apareix al bell mig de l’habitació d’hotel on s’allotgen les coses comencen a complicar-se. Una trama ben travada i que no decau en cap moment i adobada amb desfalcs a casinos, policies i investigadors privats un punt tèrbols, un procés de divorci difícil i uns gàngsters de mig pèl permeten una lectura d’aquesta novel·la pulp amena i sense complicacions.
Fletcher és el intel·ligent del duo i Cragg el forçut. La veritat és que aquest segon no esbrina res de res en tota la novel·la, es dedica a lligar i a prendre el sol i qui fa tota la feina d’investigació és el seu company Fletcher. A pesar de ser rodamóns i no tenir un duro no semblen dos exclosos socials i formen una parella amb molta empenta i entusiasme. És una novel·la de pur entreteniment, sense cap apunt de crítica social. En un moment de la novel·la es fan milionaris i poques pàgines després perden tots els diners i en cap moment es queixen de la seva sort. Humor i bonhomia a dojo. Ingenuïtat a dojo.
 |
| Una contraportada menys freak del que és habitual |
Quan llegia la novel·la pensava que en molts moments es podria confondre amb el guió d’una pel·lícula de sèrie B dels anys daurats de Hollywood, com las pelis de Charlie Chan, Mister Moto, etc. De fet, Gruber fou guionista i això és nota en la (bona) construcció (cinematogràfica) de l’obra i en la vivacitat dels diàlegs.
“Un tahúr honesto” (1947) no és ni millor ni pitjor que qualsevol altre de les 14 aventures del duo itinerant. Això no és un retret ja que les novel·les de Gruber, si bé no tenen gaire densitat (ni ho pretenen), són àgils i molt entretingudes. Com a lectura estiuenca, lleugera i amena, s’agraeix. Sense complicacions, ni descripcions psicològiques, ni descripcions elaborades ni de cap tipus. Tot és molt funcional i fàcil de llegir.
El millor: passes una bona estona i té un encant pulp inqüestionable.
El pitjor: no conté res de memorable o com a mínim recordable.
Títol original: The honest dealer
Títol en castellà: Un tahúr honesto
Traducció: Georgina Greco
Editorial: Diana SA
Col•lecció: Caiman
Any: 1947
Any de publicació: 1967
Pàgines: 158
Títol en castellà: Un tahúr honesto
Traducció: Georgina Greco
Editorial: Diana SA
Col•lecció: Caiman
Any: 1947
Any de publicació: 1967
Pàgines: 158
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada