La segona incursió detectivesca de Bertie (el futur Eduard VII d’Anglaterra) és encara més divertida que la primera, “Su alteza y el jockey”, ja comentada en aquest blog. En aquesta novel·la farcida de cadàvers, Lovesey prescindeix de les notes històriques curioses, que si bé no entorpien l’acció de la primera entrega no la feien avançar amb l’agilitat d’aquesta última, centrant-se així totalment en el desenvolupament del misteri sense cap comentari crític (directe) a la família reial anglesa. Un pastitx menys culterà i més àgil.
A Bertie i senyora els conviden a anar de cacera (un dels esports predilectes del príncep de Gales) durant tota una setmana. Els convidats de l’alta societat s’allotgen en una mansió senyorial on no triguen a aparèixer morts alguns dels convidats. Exactament un per cada dia de la setmana. És a dir, cinc morts fins arribar al divendres, el dia on Bertie descobreix a l’assassí i quan només queden 2 sospitosos, o això creu el lector desprevingut, per acabar l’escabetxina. Els dos últims cadàvers, fins fer-ne els set del títol, són tota una sorpresa.
La solució del misteri és similar a la de la primera entrega de la sèrie i ja en els anys 90 estava bastant magrejada des que Agatha Christie la utilitzà en la seva peça “Deu negrets”. Aquí no és una cançó el letmotiv de la trama criminal sinó un poema que enumera els dies de la setmana donant a cadascun d’ells unes característiques pròpies. Aquestes característiques són pistes que Bertie ha d’esbrinar. Naturalment l’inepte del príncep de Gales no en dóna ni una i el desconcert per les pífies deductives, més les seves correries rere les convidades que li fan patxoca acaben provocant situacions equívoques i picants. Tampoc t’emportes una decepció amb la resolució final de tot l’entramat argumental encara que la solució ja l’hagis llegit en altres novel·les, doncs la sorpresa final està ben travada i és versemblant.
L’humor que recorre el llibre no emmascara la crítica social vers la classe aristocràtica anglesa, un grup de depredadors que viuen pel plaer i creuen que les que ells anomenen classes socials inferiors han nascut per servir els seus interessos i/o capricis. Bons diàlegs i situacions picants amb personatges creïbles per una novel·la que té la forma de joc de saló i que és una mica més punyetera del que sembla.
El millor: la perfecta combinació de intel·ligència i humor típica de Lovesey.
El pitjor: crec que la tercera i última aventura de Bertie no està traduïda al castellà.
Títol original: Bertie and the Seven Bodies
Títol en castellà: Su alteza y los 7 cadaveres
Traducció: Bettina Blanch Tyroller
Editorial Versal
Col•lecció: Crimen & Cia
Any: 1990
Any de publicació: 1991
Pàgines: 159
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada