Parlant d’una claveguera que passava per un asil de pobres de Westminster. Un tast:
“ En un tramo, había llegado a los nueve metros de largo, bajo un techo del que, como estalactitas, colgaban columnas de materia fecal que alcanzaban hasta un metro de longitud.”
Un altre tast.
“En una mansión de King Street el gas subió desde la alcantarilla y penetró en la casa; una criada que entraba con una palmatoria encendida en las manos desencadenó la deflagración; la estancia se vio envuelta en llamas y la mujer quedó estampada en el techo por la fuerza de la explosión”
Mmmmmmm...això és un petit aperitiu del llarg anecdotari que ofereix el llibre.
Aquest breu assaig es podria considerar com una perllongació, epíleg o annexa del monumental “Londres, una biografia” del mateix Ackroyd. Els resultats, en comparació amb el llarg assaig sobre la ciutat, són de menor ambició i calat, però tan entretingut i ben escrit com aquell.
El repàs als diversos aspectes del territori per sota on caminen els vianants de la ciutat anglesa va des de les obres per fer el metro fins els rius que recorren el subsòl londinenc. I pel mig les temàtiques més variades, inclús excèntriques, doncs un fragment del capítol 8 titulat “Los hombres topo” està dedicat als homes (increïblement rars) que excavaven per sota de les seves cases o terrenys buscant pau o sentir-se segurs. Una dèria poc recomanable.
Les anècdotes de com es construïren els primers trams del metro; els recorreguts dels 13 rius i arroyos que corren pel subsòl de la ciutat (es recomana seguir-los amb un plànol de Londres), amb especial incidència del riu Fleet; la protecció oferida pels tunels del metro en temps de guerra; els increïbles descobriments d’objectes i estris (algun impensable) trobats cada vegada que s’excavava el sòl londinenc; la construcció del túnel del Tàmesis; aspectes inaudits sobre les persones que treballaven i vivien en les clavegueres, etc.
És un assaig breu però apassionant i intens. No desmereix cap dels altres llibres (més voluminosos) de l’autor, com la seva meravellosa biografia de Dickens, per exemple. No deixa de ser un cant d’amor a una ciutat fascinant i complexa.
El millor: és difícil quedar-se amb una sola cosa. Potser el capítol 6 “El corazón de las tinieblas” on s’explica la vida humana i no humana en el clavegueram londinenc. Al·lucinant.
El pitjor: és massa breu. Algun capítol mereixeria més extensió, per exemple la literatura i creacions artístiques que ha donat peu el subsòl de la ciutat.
Títol en castellà: Londres bajo tierra
Traducció: Gregorio Cantera
Editorial: Edhasa
Col•lecció: Ensayo histórico
Any: 2011
Any de publicació: 2012
Pàgines: 189
