El cap de policia d'un poblet anglès apareix
mort al seu despatx, assegut al seu escriptori, amb un tret en el front. Un
segons abans sonen dos trets. Al despatx del mort ningú podia entrar ni sortir
sense ser vist. Ningú que no fos un policia. Dels dos trets efectuats, un és
mortal, però i l'altre? La mort de tan insigne ciutadà posarà en funcionament
tots els mecanismes policials per netejar el nom de la institució i una
investigació on acabaran per sortir a la llum aspectes del finat gens
agradables. El sergent Poole entra en escena per clarificar el cas.
El passat i el present familiar del mort
emergeix. Un cas d’assassinat de fa vint anys on un guardabosc fou assassinat i
el presumpte culpable empresonat embolica encara més la troca. Les relacions
del cap de policia amb la seva família i els seus subordinats posa al descobert
rancúnies, lleialtats i ambicions fins aleshores amagades.
El cas sembla irresoluble. Si és un suïcidi
perquè les dues bales dels dos trets són diferents? Si algú de l’exterior va
entrar a la comissaria per cometre l’assassinat com ho va fer sense ser vist
per una munió de policies? I com fugir d’un lloc sense escapatòria una vegada
comés el crim? Si l’assassí és un policia, company i subordinat del mort, com
ho va perpetrar si tots els policies presents en la comissaria en el moment
luctuós tenen sòlides coartades? Com i qui va cometre el crim? Poole s’enfronta
a un cas molt difícil. Els seus superiors volen resultats i els seus companys
es malfien d’ell perquè tots són sospitosos.
Una novel·la problema clàssica anglesa amb una
suau càrrega crítica i amb una narració de caire realista dels procediments
policials. Realista i detallada però no avorrida. La novel·la t’enganxa amb el
seu ritme pausat i els seus mini cops d’efecte i et porta de la mà fins a un
final gens decebedor.
El gust pels detalls, la descripció minuciosa
i morosa del funcionament dels diversos cossos policials i el dibuix dels
personatges i les relacions entre ells són punts a favor de la narració. Els
punts en contra són una narració un pèl massa llarga pel que explica i un inici
massa lànguid que li costa engegar motors i entrar en matèria (Poole triga més
de 80 pàgines en aparèixer).
El
millor: és una narració sòlida i entretinguda. Amb una
mirada realista i de vegades poc complaent amb el cos policial. Una bona novel·la que mereixeria una
reimpressió.
El
pitjor: un
inici morós i una llargària potser excessiva pel que explica.
 |
| Un plànol de la comissaria |
Títol original: Constable
Guard Thyseilf!
Títol en castellà: Comisario,
¡Ponte en guardia!
Traducció: Manuel Bosch
Barrett
Editorial: José Janés Editor
Col•lecció: Los escritores de
ahora. Serie policiaca
Any: 1935
Any de publicació: 1949
Pàgines: 359
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada