Tenia moltes ganes de llegir el llibre més
famós de l’escriptor anglès J. S. Fletcher [ Joseph Smith Fletcher, 1863-1935],
The Middle Temple Murder, aquí
traduïda amb el poc atractiu títol de El
nuevo testigo. Una novel·la que marcà un abans i un després en la carrera
literària de Fletcher. El llibre fou un èxit descomunal de vendes l’any 1919 i
propulsà la carrera del seu prolix autor.
Londres. Any 1912. Un home apareix mort a les
escales d’un gran edifici amb el crani destorçat. No porta cap document
d’identificació a sobre. Entre la butxaca i el forro de la jaqueta es troba un
paperet amb el nom i direcció d’un jove advocat. A partir d’aquesta pista, Frank
Spargo (quin cognom!!!), un jove periodista, decideix esbrinar el cas unint-se
en la investigació a l’inspector Rathbury. Aquesta petita nota serà l’inici
d’una investigació que acabarà esquitxant a un conegut polític i fent saltar
pels aires molts secrets del passat.
La novel·la té alguns aspectes curiosos (o defectuosos).
Després d’una narració morosa i discursiva, el final, amb el nom de l’assassí
inclòs, arriba d’una manera tan abrupta que no pots creure que s’hagi acabat
l’obra. Hi ha alguns elements que semblen que han de cobrar rellevància en la
narració, com són uns diamants i uns segells de gran valor robats, els quals
finalment no donen peu ni a una petita subtrama. Spargo coneix el nom de
l’assassí quan un personatge li explica quelcom a les últimes pàgines i no per
cap deducció. Hi ha un inici d’història amorosa...en l’últim paràgraf del
llibre!!!!!
Vaig començar la lectura amb ganes. Després de
llegir les 50 primeres pàgines la decepció fou considerable. M’he trobat amb un
estil carregós i prolixa. Repeticions que llasten un ritme de per si ja bastant
lent que tampoc ajuda gaire a mantenir l’atenció lectora. I amb algunes
ingenuïtats de les novel·les d’aquest període (ex: l’inspector accepta encantat
l’ajut del periodista i li explica els seus descobriments i a l’inrevés). Ni
els personatges ni les situacions tenen un especial atractiu.
Curiosament, a mesura que avençava en la
lectura m’anava enganxant. La trama cada vegada es torna més complicada (que no
més àgil) i, no sé si és que ja m’havia acostumat al ritme una mica carregós i
a les repeticions de les explicacions que els personatges es donen entre ells
de situacions llegides unes pàgines abans, que la novel·la ha acabat per
exercir una certa (irracional) fascinació.
Del best
seller de l’any 1918 no en queda gaire. Una traducció envellida tampoc
ajuda. Fletcher no es manegava gaire bé amb els diàlegs i tampoc tenia gaire sentit
del ritme i tot plegat té un regust considerable a fullaraca caduca. L’estil i
el ritme de l’obra em recordava a les novel·les d’Austin Freeman (sense
l’esperit científic de Thorndyke, és clar). Si per l’escriptor i crític Julian
Symons llegir Freeman és com mastegar palla, llegir Fletcher seria com mastegar
alfals.
El
millor: amb aquesta lectura m’he tret un mono que arrossegava des de feia anys.
El
pitjor: el llibre no ha envellit especialment bé.
Potser Fletcher té obres més aconseguides.
Títol original:
The Middle Temple Murder
Títol en
castellà: El nuevo testigo
Traducció: Adolfo
Jordà
Editorial: Editorial
Juventud S.A.
Col•lecció: Fama
Any: 1919
Any de
publicació: 1931
Pàgines: 283
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada