Aquesta setmana toca una novel·la d’espies.
Una novel·la de les moltes que protagonitzà l’espia japonès senyor Suzuki. No
Suzuki a seques. No. Així com a la resta de personatges l’autor els tracte de
tu, al flegmàtic espia japonès sempre l’anomena de senyor Suzuki. Un personatge
fred i cerebral, educat i valent, que no perd l’oremus per res ni per ningú. La
seva vida és un enigma. Segons explica ell en un moment donat té fills a càrrec
seu. Potser per això quan una dona intenta ficar-se amb ell al llit li torça la
mà i la fa cridar fins que marxa de l’habitació. Coses dels espies japonesos.
Són inescrutables. De fet, quan acaba la novel·la sabem poquíssim sobre la
vida i interessos del senyor Suzuki. Unes pinzellades sobre el seu físic, és moreno
i prim i llueix un bigotet de galà de Hollywood dels anys trenta i poca cosa
més. Ah!, és un enginyer ficat a espia i sap judo.
Jean Pierre Conti (1917-84), el creador
d’aquest James Bond asiàtic de segona, fou un prolífic autor de novel·les
d’espionatge i quasi totes (més de cent)
amb el senyor Suzuki com a protagonista. La trama es segueix amb interès i la
narració, lineal i sense ensurts, és amena. I prou. Millor no demanar-li
personatges amb alguna psicologia o motivacions complexes perquè no n’hi ha cap.
Només entreteniment sense maldecaps. Tot plegat és molt àgil i lleuger. Molts
trets, perills, persecucions, armes de destrucció massiva a rescatar de males
mans, etc. Un punt interessant és la part final, on dos personatges han de
fugir d’un barri en plena guerra de bandes. És curiós que els dos personatges
centrals de la recta final de la novel·la són secundaris en la trama. El senyor
Suzuki desapareix durant unes quantes pàgines.
No vull fer la impressió que no m’ho he passat
bé llegint les infinites aventures de l’espia japonès inserit en un Hong Kong
ple de perills mortals. Argumentalment aquesta vegada Suzuki acompanya a un
agent de la CIA a Hong Kong per esbrinar qui ha robat un gas verinós que pot
posar en perill a la ciutat i per descomptat al món. Descobreixen que un parell
de lladregots han robat el gas dels nassos i l’espionatge de diversos països
desitja fer-se amb el gas letal. Puf!!! Unes gotes d’amor, una mica més d’acció
amb tirotejos varis i Suzuki, amb el seu bigotet negre, passejant-se per la
ciutat esbrinant tot l’esbrinable. I parant trampes ingènues al dolent de torn al
qual desemmascara a les últimes pàgines tot i saber qui era des del principi de la novel·la.
Perquè no deia res? La guerra freda tenia aquestes coses.
El
millor: és llegeix sense cap entrebanc.
El
pitjor: és inofensiva i insignificant.
Títol original: M. Suzuki
descend aux enfers
Títol en castellà: Suzuki baja
al infierno
Traducció: Manuel Bartolomé
Editorial: Ediciones Toray SA
Col•lecció: Espionaje
Any: 1960
Any de publicació: 1967
Pàgines: 192
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada