El doctor Gabriel treballa com a metge en un
luxós creuer que fa una ruta per les Índies Occidentals. No tot són flors i
violes en el passat del doctor. Fa un any que la seva dona aparegué escanyada en
un parc públic de Nova York. Sortí deslliurat de qualsevol càrrec per falta de
proves. En el vaixell desapareix una dona i una altra és escanyada i
naturalment totes les sospites recauen sobre el metge.
La premissa argumental no està malament si
acceptem que després d’un any de l’assassinat de la dona del sofert
protagonista tots els sospitosos del crim coincideixin en el mateix vaixell i en
el mateix moment. Naturalment el viatge és de tot menys
tranquil. Hi ha flirts, robatoris,
huracans, operacions quirúrgiques en les pitjors condicions i d’altres motius
argumentals que fan més amena la travessia. També, ves per on, en el vaixell
viatja el policia-detectiu Madigan, el personatge de vàries de les novel·les del
ianqui Edwin Lanham (Edwin Moultrie Lanham, Jr. 1904-79).
La novel·la no és dolenta però sí massa tòpica
en el tractament dels personatges i convencional en el desenvolupament de la
trama. Li falta força. Quan la llegia pensava en el suc que hagués tret un Patrick
Quentin amb els mateixos elements. I no diguem John Dickson Carr que, sens
dubte, hagués omplert la trama d’assassinats impossibles i cops d’efecte a
dojo. Però almenys, Lahman es preocupa de
descriure amb cura i fer creïble la vida en un vaixell donant dades tècniques
sobre el seu funcionament. Els personatges no tenen gaire rellevància ni
interès i la intriga et permet seguir la lectura amb un cert gust però en cap
moment t’atrapa ni pel suspens, que casi no en té, ni per la qualitat de
l’escriptura, que no és del tot mediocre però sí tirant a justeta.
Nota bene: Després
de sovintejar la Colección Laberinto
de la mexicana Editorial Cumbre
acabes per adonar-te que és la col·lecció de novel·leria policíaca amb la
tipografia més cuidada i la presentació menys horrible de totes les
col·leccions populars sud-americanes, menys El
Séptimo Círculo, dedicades al gènere. Sobretot s’agraeix, com a sofert
lector vintage del gènere, les tapes
dures i el bon cosit de les pàgines. La selecció dels títols ja és una altra
història en la que no entraré ara.
El
millor: és llegeix amb un cert interès. És funcional i
agradable.
El
pitjor: no conté res de memorable o per recordar.
Títol original:
One Murder Too Many
Títol en
castellà: El estrangulador del Caribe
Traducció: Ramón
Palazón B.
Editorial: Cumbre
SA
Col•lecció: Laberinto
Any: 1953
Any de
publicació: 1954
Pàgines: 189
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada