El millor de les novel·les de Carter Brown no
li pertany a ell i són els textos de les portades i contraportades de l’Editorial
Diana. Qui feia els resums i les frases publicitàries era un geni. Una altra
novel·leta de Carter Brown. Sempre que vull llegir quelcom ràpid i lleuger
agafo una novel·la de Brown. Mai decep perquè mai pots esperar res de bo, ni
tan sols quelcom amb una mínima qualitat. Aquesta tampoc és una excepció.
El detectiu privat de rigor, Danny Boyd en la
seva primera aparició, és contractat com a jurat d’un concurs de dones amb vestits
de bany. Una concursant escanyada, l’empresària del concurs patint pel futur
del seu negoci, dos matons per animar la funció amb una mica de violència, uns
policies típics i tòpics, interrogatoris amb la corresponent dosi de sexe soft,
investigacions entre whisky i whisky, etc. Un segon assassinat anima el cotarro
el suficient per acabar d’empassar-te les pàgines que queden fins al final, i
poca cosa més.
Bé, em deixava d’anotar el de sempre en les
novel·letes de Brown, masclisme ridícul amb dones espaterrants que només
serveixen per excitar al protagonista, erotisme de pa sucat amb oli que avui
podríem considerar misericordiosament naïf,
diàlegs ràpids i pretesament enginyosos, personatges tòpics i plans, una mica
de violència que avui també es podria considerar apta per a tots els públics,
etc. Tot plegat molt poca cosa. Literatura trash.
El
millor: algun moment d’humor que ajuda a digerir tant
tòpic i estereotip.
El
pitjor: és igual a totes les altres novel·letes de
l’autor. Tampoc esperava res de nou.
Títol original: Graves, I Dig!
Títol en castellà: Cavando
tumbas
Traducció: Andrés Ma. Mateo
Editorial: Diana SA
Col•lecció: Caiman
Any: 1967 (3ª edición)
Any de publicació: 1957
Pàgines: 150
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada