"Alfredo el Grande. Vida de un cómico" de Marcos Ordóñez

Ja sé que aquest és un blog de novel·leria policíaca més o menys vintage i que un llibre sobre Alfredo Landa no pinta res de res aquí. He decidit que de tant en tant comentaré algun dels llibres no policíacs que llegeixo.

He de començar dient que Alfredo Landa mai ha sigut un dels meus actors preferits, tot i considerar-lo un bon actor (potser no tan bo com es considerava ell) i que vaig comprar el llibre en una llibreria de saldos (aquest tipus de compres són una de les meves debilitats) per tres euros. Havia llegit alguna crítica quan es va publicar i va causar un cert revol per la mala bava d’alguns comentaris de Landa sobre algun company d’escenari i de pel·lícules.

No estava preparat per trobar-me amb un llibre tan ben escrit (Ordóñez sempre està amagat o en un intel·ligent segon pla rere el personatge retratat), ni amb un actor tan sincer i sense pèls a la llengua i amb una narració que expliqués tan bé la vida teatral i cinematogràfica de diverses èpoques (dels 50 fins als 80) per on circulen multitud de personatges, situacions i anècdotes, a quina més saborosa.

El llibre està explicat en primera persona per un Landa que fa un repàs cronològic a la seva vida i a la seva carrera. De la seva vida privada explica el mínim (per sort) però de la seva carrera fa un repàs exhaustiu, cronològic i crític que n'hi ha per a sucar-hi pa. Explica com li va nàixer la vocació (un miracle) i com es preparava els personatges. Bona part dels actors de l’època desfilen i són comentats i criticats sense tallar-se ni un pèl. Posa a caldo a Gómez Bur, López Vázquez, Gracita Morales, Olga Peiró, i molts d’altres amb anècdotes il·lustratives de lo cabronassos que podien arribar a ser. Tampoc li agradava Toni Leblanc i en fa un retrat com a actor gelós dels altres, o millor dit d’ell, quan veu en un passi d’una pel·lícula que Landa ho fa millor. Un no parar de xafarderies i comentaris malèvols.

Però la palma dels comentaris, no ja crítics sinó ferotges, va dirigida contra alguns dels productors amb els quals va treballar. Dibildos i Frade formen el duo més maltractat de tot el llibre amb algunes de les anècdotes més hilarants i alhora tremendes. Per contrarestar parla bé d’Emiliano Piedra dient que ha passat a la història per la peli que li va produir a Welles (és innegablement cert).

Entre la munió de directors amb els quals va treballar hi ha de tot, encara que acaba centrant-se en el plat fort (teòric) del llibre, la seva complexa relació amb Garci. Dóna la seva versió i ja està. També paga la pena ressenyar les anècdotes del rodatge de “La vaquilla” on dibuixa un García Berlanga desconegut per a mi i força inquietant.

Podria allargar-me més (no ho faré, no us espanteu) perquè el llibre és un no parar de diversió i informació interessant, però no vull acabar la ressenya sense anotar que Landa explica succintament, amb claredat meridiana i sense embuts, el que va significar per a la indústria del cinema espanyol la llei Miró. Un llibre que es fa curt. Un personatge, Landa, amb una personalitat forta. Algú que vol ser just en les seves apreciacions vers els altres i que acaba per retratar-se com algú dur, professional, honest i pagat d'ell mateix (del seu talent).

El millor: Landa no té pèls a la llengua. S'agraeix.
El pitjor: Encara no ho sé. Quan m'ho passo tan bé llegint no estic per punyetes.



Títol original: Alfredo el Grande. Vida de un cómico.
Títol en castellà: -----
Traducció: -----
Editorial: Aguilar
Col•lecció: -----
Any: 2008
Any de publicació: 2008
Pàgines: 336