A l’inspector de policia Schmidt li fan mal els
peus sempre que va calçat. Un malestar constant que porta sense queixar-se. A
la primera de canvi es treu les sabates, tant sigui interrogant a un sospitós
com conduint el seu cotxe. Al personatge creat per George Bagby l’acompanya
l’autor de les seves incursions policíaques, el mateix Bagby, un Watson més lel·lo
de l’habitual que no perd oportunitat de preguntar coses sobre el cas criminal
que estan investigant perquè l’inspector ens/l’il·lumini amb sòlides deduccions.
El comentari sobre Watson no és gratuït. Tot
plegat té un rebuf d’actualització (o copia) als anys 40 i/o 50 del segle
passat dels relats de Watson sobre Holmes. Bagby és el biògraf professional i
company inseparable del protagonista. En el cas de Holmes i Watson entenem que
són dos amics que viuen junts i els succeeixen aventures amb misteris de tant
en tant, però llegint aquesta novel·la no pots deixar de preguntar-te perquè
acompanya l’autor a l’inspector constantment? Fan vides separades o són la
primera parella gai de la història de la literatura policíaca? Mai s’explica
res sobre la seva companyonia, ni perquè van junts a tot arreu. Tampoc saps a
què es dedica Bagby a part d’escriure els èxits professionals de l’inspector
Schmidt. Tot molt estrany i misteriós.
La novel·la és més interessant del que he
deixat entreveure en els anteriors paràgrafs i no tant pel seu argument, que
està ben traçat però peca de massa convencional, sinó per la hibridació bastant
aconseguida de novel·la policíaca clàssica (investigació d’un crim per la
policia), amb incursions de novel·la enigma (reunió final dels sospitosos
inclosa) i la vocació de realisme de la novel·la procedural (sobre les tècniques de treball de la policia i el
dibuix d’algun personatge dels baixos fons). Tot un còctel ben barrejat que curiosament
acaba per tenir un bon sabor. No és cap meravella però sí un agradable
descobriment.
No m’estendré gens en l’argument. Per variar.
L’inspector i Bagby van en cotxe i veuen com en un vehicle
que va al seu davant
algú obre la porta i llença un home que cau com un sac a l’asfalt. El cotxe és
dona a la fuga. Ja en l’hospital, el ferit és interrogat per l’inspector i la
història que explica és una mica confusa. Un dia després un cadàver apareix
flotant pel riu. Aquests dos fets aparentment sense connexió són suficients
perquè la màquina deductiva de l’inspector Schmidt es posi en marxa. Molts
interrogatoris i deduccions després tot acaba relacionat i embolicant la troca
fins a una resolució del cas un pel esmorteïda.
 |
| George donant-li al mam |
Un petit apunt biogràfic d’aquest prolífic
autor novaiorquès. Aaron Marc Stein [1906-1985] durant els anys 20 i 30
treballa com a periodista. A mitjan anys 30 comença la seva carrera com a autor
de novel·leria policíaca. Amb el pseudònim George Bagby té vàries sèries amb
personatges fixos: la protagonitzada per l’inspector Schmidt; la sèrie més
curiosa és la que té com a investigadors la parella d’arqueòlegs Tim Mulligan i
Elsie Mae Hunt i l’última sèrie és la protagonitzada per l’enginyer Matt Erridge.
Amb el pseudònim Hampton Stone escrigué una sèrie de novel·les sobre l’advocat Jeremiah
X. Gibson.
 |
| L'Editorial Cumbre, Tota una garantia de bons títols, bones traduccions i bona enquadernació . |
El
millor: La barreja de novel·la policíaca, novel·la
enigma i procedural. És més interessant
i ofereix més del que en un principi promet.
El
pitjor: És sòlida i efectiva però massa lineal, li
falta emoció.
Títol original: Scared to
Death
Títol en castellà: Muerto de
miedo
Traducció: Carmelo Saavedra
Arce
Editorial: Cumbre SA
Col·lecció: Laberinto
Any: 1952
Any de publicació: 1957
Pàgines: 163
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada