La neboda del xerif apareix assassinada a la
porta del domicili del representant de la llei. El cabreig i el disgust
d’aquest és considerable. Al Wheeler, el protagonista de moltes de les
novel·les de Carter Brown, investigarà el cas posant tota la seva
professionalitat i fatxenderia en joc. Wheeler viatjarà a Las Vegas on esbrinarà
que la mort de la noia està relacionada amb un desfalc de mils de dòlars en un
casino. Els sospitosos del robatori van morint assassinats sense que el lector
senti absolutament res. Desavantatges de ser uns personatges plans i tòpics. Uns quants sospitosos pul·lulant i la
resolució final de rigor amb una mica d’acció. I res més.
L’argument és similar al noranta per cent de
la producció de l’autor. Diàlegs abundants i ràpids, personatges estereotipats,
acció lleugera i convencional, capítols curts, dones exuberants amb ganes de
sexe, matons psicòpates, mafiosos varis, ajudants del xerif idiotes, una mica
de violència al final, etc.
Llegida una, llegides totes. No es pot negar
que per passar una estona sense gaires maldecaps és una bona opció, però si
esperes quelcom amb qualitat, bon estil i personatges creïbles, millor ni
t’apropis. La producció de Brown és radioactiva. Contamina i mata. Aquesta
novel·la no presenta cap novetat respecte a la fórmula que tants bons resultats
(econòmics) li donà al seu autor al llarg de la seva prolífica vida literària.
Brown escrivia les novel·les com a xurros, totes amb un
El
millor: a aquestes alçades no descobriré la sopa d’all
criticant a Brown. La novel·la és
mediocre i barata però la mar d’entretinguda, i res més.
El
pitjor: tot. I això inclou el meu masoquisme com a lector.
Títol original:
The Mistress
Títol en
castellà: El que gana pierde
Traducció: M.
Martínez
Editorial: ??
Col•lecció: Carter
Brown
Any: 1961
Any de
publicació: 1958
Pàgines: 126
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada