Peter Chambers, el detectiu privat creat per Henry Kane (1918-?) aparegué per primera vegada en la novel·la de 1947 “A Halo For Nobody” fins “Kill For the Millions” de 1972. I com tants altres detectius privats és honest, professional, dur quan toca, violent quan es veu obligat, sempre professional, etc.
És a dir, un més dels molts personatges similars que han pul·lulat i pul·lulen encara per les novel·les policíaques. Encara que aquest no té cap trauma, no li han matat la dona, ni l’han fet fora de la policia, ni és alcohòlic, ni rcap dels llocs comuns irritants habituals. És quasi normal, el que no deixa de ser una anormalitat dins del gènere. Molts d’aquests personatges semblen fets amb motllo. Però en el cas que ens ocupa hi ha varis peròs.
Primer, els llibres de Kane són lleugers i agradables, estan correctament escrits. Els diàlegs són bons. El protagonista és educat i gens fatxenda. Tracte a les dones amb respecte (no és tan usual en personatges que són fantasies masculines heterosexuals moltes vegades desbocades), és belluga (en taxi) per la vida i amb maturalitat per l’alta societat novaiorquesa, no utilitza gairebé la pistola per resoldre els embolics, té una certa humanitat que el fa més o menys creïble i tot i que no deixa de ser el modern cavaller errant de torn en un ambient urbà ferotge, és més civilitzat del que és habitual en auestes llars.
Primer, els llibres de Kane són lleugers i agradables, estan correctament escrits. Els diàlegs són bons. El protagonista és educat i gens fatxenda. Tracte a les dones amb respecte (no és tan usual en personatges que són fantasies masculines heterosexuals moltes vegades desbocades), és belluga (en taxi) per la vida i amb maturalitat per l’alta societat novaiorquesa, no utilitza gairebé la pistola per resoldre els embolics, té una certa humanitat que el fa més o menys creïble i tot i que no deixa de ser el modern cavaller errant de torn en un ambient urbà ferotge, és més civilitzat del que és habitual en auestes llars.
 |
| Henry Kane |
No tot són coses bones. L’altra cara de la moneda bé donada per unes trames moltes vegades llegides. Els personatges femenins no escapen dels estereotips més magrejats en aquest tipus de novel·les. Totes les dones estan molt bones i moltes d'elles són perilloses, o bé són unes bledes que el protagonista ha de protegir. Això sí, mai són fiables. Una cosa és que es rebaixin els llocs comuns i una altra és saltar-se’ls. Això seria un pecat. Una vegada llegit el llibre no trigues gens a oblidar-lo. No té res de memorable, ni tan sols de recordable. És agradable i prou.
“Muerte por partida doble” (1957) és composa de dues novel·les curtes sense cap nexe d’unió argumental, només comparteixen el mateix protagonista, Peter Chambers. La primera novel·leta és titula “Cuidar las joyas” i argumentalment no presenta cap novetat. Una empresa amb dos socis. Un d’ells contracta a Chambers per vigilar que la transacció comercial d’una joia es dugui a terme sense problemes. Comencen a aparèixer cadàvers. Una femme fatal menys fatal de l’esperat pel mig. Un ball de disfresses amb robatori inclòs i resolució del cas. I ja està. Passes a la segona historieta titulada “Un bello dia” amb la primera quasi oblidada. Aquesta presenta el típic argument d’innocent acusat d’un (o dos) assassinat(s) que no ha comés, en aquest cas Chambers, i la resolució per part d’aquest de l’embolic per provar la seva innocència. I també ja està. Que bé. Final.
 |
| Una portada de revista ianqui |
El millor: és una lectura agradable i lleugera.
El pitjor: No és gran cosa i no et deixa amb ganes de més.
Titol original: Death on the double
Titol en castellà: Muerte por partida dobleAutor: Henry kane
Traducció: Rafael Mireles
Any: 1957
Any de publicació: 1967
Editorial: Organización Editorial Novaro SA
Colecció: Joyas de bolsillo
Pagines: 173
 |
| Una novel·la de Kane. El títol resum l'esperit de les novel·les de Chambers |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada