No he pogut trobar gaire informació sobre Benjamin Healey (1908-88) per internet i encara menys en els llibres de consulta sobre literatura policíaca. És un perfecte desconegut, pel que sembla. Tot i que té dues novel·les traduïdes al castellà en la prestigiosa col·lecció “El séptimo círculo”, aquesta que he llegit i “Al acecho del tigre”, que per desgràcia no tinc.
Les dades biogràfiques són mínimes. Era anglès, treballà com escenògraf teatral i posteriorment s’introduí en el món del cinema. He trobat, navegant, que va escriure dotze novel·les policíaques entre 1965 i 1981. Creà dos personatges fixes, l’artista Paul Hedley i el marxant d’art Harcourt d’Espinal, el protagonista d’aquesta novel·la. Als EUA li publicaren quatre dels seus llibres. Poca cosa més.
L’argument és força atractiu i embolicat. Intentaré fer-ne cinc cèntims. Una princesa veneciana d’origen anglès, ara viuda, té un quadre, un dels escassos retrats de Simonetta Vespucci pintats per Botticelli, que tothom en l’exclusiu món de l’art creu fals i que ella està convençuda que és autèntic perquè el seu marit, ja mort, li deixà tot tipus d’anotacions sobre l’origen i l’autenticitat del mateix. Aquestes anotacions estan encriptades per raons misterioses. La princesa decideix aclarir el misteri i contracta a una historiadora de l’art. Paral·lelament, dues veïnes intrigants de la noble dama tenen altres plans pel quadre i per a la princesa, i avisen a un comerciant de quadres poc honest (el protagonista de la novel·la) perquè formi part d’un rocambolesc pla per robar l’obra d’art. A tot això li em de sumar una criada inquietant i un personatge torb, relacionat amb la criada i amb el quadre, que retorna del passat per embolicar encara més la troca. Afegim a la trama un collar i un llibre d’hores, i sobretot el marc venecià tan ben aprofitat narrativament per Healey. Tot això en una trama que no para de complicar-se a mida que avança la narració i els personatges van ensenyant les vàries cares que tenen, totes elles amb el comú denominador de la cobdícia i la amoralitat.
Paga la pena apuntar un parell d’aspectes que fan atractiva i curiosa la lectura del llibre. El primer és la certesa que no cal omplir el llibre de morts i violència per a crear un argument atractiu. En aquesta novel·la no mor ningú. Un cas sinó únic, quasi.
El segon aspecte a ressenyar és el fet que per crear una trama embolicada, plena de personatges i situacions intrigants no calen més de dues-centes pàgines. No és necessari fer sociologia barata, ni omplir el llibre de psicologia d’estar per casa per fer atractius uns personatges que es defineixen pel que diuen i el que fan. La concisió com un valor afegit en una bona narració.
Si hagués de trobar-li pegues podria dir que la premissa argumental del llibre promet massa o masses coses que finalment no acaba de donar, si més no, del tot. La trama és sòlida, està ben estructurada i portada. Seria fàcil amb tant personatge i tantes intrigues perdre’s, però això no succeeix mai. Ara bé, la sensació final, quan has acabat de llegir la novel·la, és d’una certa fredor, perquè finalment el plantejament inicial, força engrescador, queda diluït per falta de més força narrativa, i els personatges que haurien d’arrossegar al lector amb ells no acaben de fer-ho suficientment. No pateixes pel seu esdevenir en la intriga, ni tampoc t’apassiona si la trama que gira al voltant del quadre de Botticelli tindrà èxit o no. Si en una novel·la de suspense el lligam emocional o de comprensió entre el lector i els personatges és feble, el que aquests facin t’interessa relativament poc. Una certa fredor recorre el llibre. No és la fredor de l’anàlisi distant, és el fred del desinterès. No voldria fer creure que no és llegeix amb plaer, no és això, ja que t’obliga a no perdre el fil de l’acció, però amb més caliu i força la seva lectura hauria sigut més engrescadora.
El millor: la trama està força bé. És una bona novel·la de robatoris (o quasi).
El pitjor: Li falta força al conjunt. El final d’alguna situació està massa agafada pels pèls.
Títol original: A lesson for ladies
Títol en castellà: Las mujeres se dedicant al crimen
Traducció: Daniel Landes
Editorial: Emecé Editores SA
Col·lecció: El séptimo círculo
Any: 1970
Any de publicació: 1971
Pàgines: 167
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada