 |
| Mario Lacruz |
Seguint amb l’escaneig dels contes de la revista “Gimlet” (número 13) aquesta vegada li toca el torn a un conte de l’escriptor barceloní Mario Lacruz (1929-2000). El conte, curiosament, no és policíac i tracta del desencís, del pas del temps i de com aquest ens afecta. La seva inclusió en una revista especialitzada en el gènere negre només s’explica pel fet que Lacruz és l’autor d’una novel·la policíaca important, “El inocente”(1953).
Com no sóc gaire aficionat a la literatura negra espanyola. No he llegit “El inocente”, una obra percussora (amb permís de García Pavón) de la novel·leria policíaca d’aquestes contrades. Per acabar d’adobar–ho confessaré que les meves lectures de literatura policíaca espanyola són més aviat minses i es redueixen a alguns Vázquez Montalbán i García Pavón i para de contar. Ni Andreu Martín, ni Juan Madrid, ni cap dels novíssims actuals.., algun dia hi posaré remei. O no.
Viejos amigos - Mario Lacruz
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada