 |
| Celia Fremlin (1914-2009) |
Borges creia que el format que millor li esqueia a la narració policíaca era el conte, més que la llargària de la novel·la. Un comentari força encertat que, per desgràcia, molts escriptors passats i actuals quasi sempre s’han passat pel forro, fent-nos llegir totxos amb arguments artificialment estirats.
En les narracions policíaques hi ha novel·les que són contes allargats i, en menys ocasions, contes que necessitarien un major desenvolupament de la història per acabar de d’arrodonir-la. Aquest és el cas del conte “Etiquette for Dying” (1977) de Celia Fremlin.
Una autora anglesa poc traduïda al castellà i menys, o gens, al català, amb una producció no gaire extensa de dinou novel·les i bastants més contes publicats, sobretot, en la revista ianqui EQMM. Si algú la pot recordar avui és per la seva novel·la de debut, amb premi Edgar inclòs, “Las horas que preceden al alba”(1958).
Us proposo una miniatura, una mica descompensada i amb un desenvolupament no del tot equilibrat, però intensa i fruïble.... i amb sorpresa final.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada