"Los pájaros no cantan" de Helen McCloy

Alias Basil Willing (1951) és la novena de les tretze novel·les protagonitzades pel psiquiatre Basil Willing. Aquest personatge creat per Helen McCloy [Helen Warrell Clarkson McCloy, 1904-94] neix l’any 1938 amb Dance of Death (ja comentada en aquest blog). Willing, de mare russa i pare americà, s’enrola com a metge a l’exèrcit ianqui durant la Segona Guerra Mundial on desenvolupa un creixent interès per la psicologia. Una vegada acabada la guerra torna al seu Baltimore natal on cursa la carrera de psicologia i posteriorment viatja per Europa. Sempre l’acompanya el seu criat Juniper. Finalment, després d’anar amunt i avall acaba per romandre a New York, el lloc on succeeixen les seves aventures. Es casa amb una refugiada austríaca, Gisela von Hohenems, i desenvolupa la seva carrera professional i deductiva treballant en el departament del fiscal del districte (si no recordo malament). Quan comença aquesta aventura ja està feliçment casat amb l’austríaca del cognom impossible.

La novel·la té un bon inici. El doctor Willing escolta com una persona que puja a un taxi es fa passar per ell donant el seu nom. Intrigat, el segueix i acaba introduint-se en una estranya festa. Una festa amb dos amfitrions, una dona ja gran i coixa i cega i un psiquiatre. Tot plegat  acaba amb l’assassinat. Millor dit en dos assassinats per verí. Naturalment, Willing no pot més que començar a investigar.

No se li pot negar a Helen McCloy l’habilitat per introduir i enganxar al lector en els primers capítols de les seves novel·les exposant amb astúcia el misteri principal i els personatges/sospitosos de rigor. Era una bona prestidigitadora mostrant i donant la informació imprescindible al lector per enganxar-lo i també amagant el necessari per no desvetllar cap pista important.

Encara que sigui una autora oblidada i gens llegida en l’actualitat (només es reediten els seus llibres a Nord-amèrica) no vull desvetllar cap aspecte rellevant del llibre però si apuntar que la McCloy fa que Willing en un moment donat recordi una història de Dickens, en concret El llegat de la senyora Lirriper, i s’adoni que els crims i el criminal segueixen fil per randa la idea central del conte. Com copiar una idea sense que sembli un plagi. Quina casualitat que Willing conegui i recordi aquest conte! Ja posats a plagiar clàssics poc coneguts podria haver copiat de Dickens la seva capacitat per fer més vívids els personatges.  

En resum, la novel·la té un bon inici, un desenvolupament una mica morós i allargassat que aigualeix l’inicial interès i conclou en un final no del tot satisfactori. No vull que doni la sensació que no és un bon entreteniment. McCloy, ja ho he dit, escriu bé, té gust pels detalls, les cites literàries (n’hi ha unes quantes), les descripcions de llocs i sap fer mínimament creïbles els personatges. En canvi li falta grapa i en alguns moments es mostra apagada allargant massa algunes situacions.

El millor: és una bona novel·la i de lectura agradable.

El pitjor: una petita història d’amor no gaire molesta i algun moment central del llibre massa allargassat i innecessari.

Títol original: Alias Basil Willing

Títol en castellà: los pajaros no cantan

Traducció: Delia Piquerez

Editorial: Acme Agency SR Lda

Col•lecció: Rastros nº 161

Any d’aquesta edició: 1952

Any de publicació original: 1951

Pàgines: 190