"Parker Pyne investiga" d'Agatha Christie

“¿Quiere usted ser feliz? Si no lo es consulte al señor Parker Pyne.”

Així s’anuncia als diaris Parker Pyne per aconseguir clients. En la seva primera aparició Pyne és descrit com un home gros, calb i amb ulleres i amb uns ullets que no paren de parpellejar. Una característica del personatge és la capacitat de fer sentir a gust la gent quan es troba al seu costat. Un dibuix caricaturesc d’un  ex funcionari del govern que després de trenta-cinc anys compilant estadístiques decideix muntar la seva pròpia agència. Una agència on s’atenen i resolen casos molt peculiars.

Mr. Parker Pyne, Investigates (versió anglesa) o  Mr. Parker Pyne, Detective (1934) (versió ianqui) és un recull de 12 contes, dels 14 amb aquest personatge de protagonista. És un recull de contes menor dins de la producció de Christie. Pyne es veu secundat per altres personatges com la senyoreta Lemon, secretaria de Pyne (i  també de Poirot a Asesinato en la calle Hickory). Un altre personatge recurrent és Magdalena de Sara, una noia que tant fa de ballarina professional  com de vampiressa. Pyne, que no és detectiu, repeteix en algunes de les històries als clients que el visiten que hi ha cinc causes d’infelicitat en l’ésser humà. Alguns dels contes tenen un caire lleuger i sentimental i d’altres són plenament policíacs, és a dir, el que un lector de Christie espera de les seves narracions. Però millor anem per feina.

El primer conte és  El caso de la esposa de mediana edad  [The Case of the Middle-aged Wife]. Una dona descobreix que el seu marit l’enganya i contracta a Pyne i aquest contracta a un gigoló  (Claudio Luttrell, un altre personatge recurrent, però menys) per posar gelós al marit. Un conte sentimental i entretingut, però no policíac. Poca cosa.

Tampoc millora el nivell El caso del soldado descontento [The Case of the Discontented Soldier] on un militar retirat, després d’una vida aventurera, s’avorreix. Pyne, ajudat per una escriptora de novel·les policíaques, la senyora Oliver, inventarà un seguit d’aventures per a ell i el farà revifar. En quest conte només es nomena de passada a la senyora Oliver, però aquest és un personatge que apareix en diverses novel·les, com El templete de Nasse House, La senyora McGinty ha muerto i a Las manzanas.  Previsible i fluix.

Enginyós i lleuger, El caso de la dama acongojada [The Case of the Distressed Lady] anima una mica el cotarro i permet afrontar la lectura de la resta dels contes amb més ganes. L’argument se centra en un anell molt car i una còpia del mateix. Enganys, canvis d’anells i una noia molt espavilada fan d’aquesta narració la millor (o menys fluixa) fins ara.

Agatha mirant somiadora els milions que guanyava amb les
seves narracions

D’Insuls i antiquat es pot qualificar El caso del esposo descontento [The Case of the Discontented Husband]. D’un marit enamorat de la seva dona i a punt de ser abandonat per ella i de com el senyor Pyne amb l’ajut de Magdalena de Sara, fent de vampiressa, soluciona el problema matrimonial....o no. Del recull de contes aquest era un dels preferits de Christie. Inexplicable.

Segueixen dues històries que tampoc són especialment brillants. En el primer conte, El caso del empleado de la City [The Case of the City Clerk], un home avorrit de la vida que porta li demana a Pyne que solucioni el problema. Una petita trama d’espionatge tòpica i relativament entretinguda. Més ranci és El caso de la mujer rica [The Case of the Rich Woman] on una millonetis no sap que fer amb tants diners com té i li demana consell a Pyne. La moralina que els diners no donen la felicitat traslladada a una narració fàcil de llegir i difícil de pair.

En el conte ¿Tiene usted lo que desea? [Have You Got Everything You Want?] Pyne, que després de sis contes sense moure’s del seu despatx, de cop i volta comença a viatjar, en aquest cas en tren per ciutats exòtiques, veu com a una passatgera li roben les joies. Naturalment resol el misteri que, tot sigui dit, no té gaire interès.

El vuitè conte per fi és el que podríem dir “netament” Christie. Pyne viatja en autobús i en el trajecte pel desert un passatger és assassinat. Pyne descobreix i desemmascara al culpable. Ja tocava. El primer mort del llibre. La narració no està malament però tampoc és brillant. L’assassinat és factible i ben buscat i les deduccions de Pyne són plausibles però l’explicació final de l’assassí està molt lluny del mínim fair play que Christie hauria de tenir cap al lector. Ah!, el títol és La Puerta de Bagdad [The Gate of Baghdad].

El novè conte  tampoc aporta gran cosa a la sèrie, La casa de Chiraz [ The House at Shiraz] tracta d’una usurpació d’identitat sense gaire misteri. Pyne dedueix i aclareix l’enigma, aquesta vega a Pèrsia. El mètode utilitzat perquè la sospitosa confessi és discutible i no gaire versemblant. Aquesta idea de la usurpació d’identitats apareixerà en un conte posterior de la senyoreta Marple, La señorita de compañía, recollit en Miss Marple y trece problemas i en la novel·la, també amb la Marple, Se anuncia un asesinato. I per inversemblant que sembli, Christie, en un moment donat, va voler convertir aquest conte en una obra teatral. Seguim.

Seguim viatjant per llocs exòtics, ara Petra, i el conte La perla de precio [The Pearl of Price] porta a esbrinar al senyor Pyne qui és el lladre d’una arracada (suposadament) valuosa. La idea és enginyosa però està enclaustrada en un espai narratiu petit i si a més afegim la falta d’explicacions dels processos deductius de Pyne tot plegat acaba per aigualir el plaer que hauria pogut donar la història. El mateix li passa al penúltim conte de la col·lecció Muerte en el Nilo [Death on the Nile], un lloc que Christie explotaria millor en una novel·la posterior, on es comet un assassinat en un vaixell i Pyne descobreix al culpable sense explicar amb un mínim de convicció com l’ha descobert. Promet més del que acaba donant. Curiosament, en un principi, Christie va idear aquest relat curt per a Poirot. En algun d’aquests últims contes, que són realment policíacs, les figures Pyne i Poirot podrien intercanviar-se. L’última història, El oráculo de Delfos  [The Oracle at Delphi], és un conte agradable amb sorpresa final.

Títol original: Parker pyne Investigates

Títol en castellà: Parker Pyne investiga

Traducció: Guillermo de Boladeres

Editorial: Molino

Col•lecció: Biblioteca Oro de Bolsillo

Any: 1933

Any de publicació: 1957

Pàgines: 250