Benjamin Benson (1915-59) és un oblidat
escriptor ianqui de novel·leria policíaca dels anys 50. Estudià dret a la
Universitat de Boston i treballà com a comercial per la casa de te Lipton. L’any
1945 va ser ferit a la batalla de les Ardennes i en la consegüent
convalescència començà a escriure com a teràpia. L’any 1959, amb 44 anyets,
quan es dirigia a l’entrega de premis Mistery
Writers of America caigué fulminat per un infart a Times Square. Mala sort.
La seva producció es limita a 19 novel·les, 10 de les quals protagonitzades per
Wade Paris, la seva creació més recordada, o menys oblidada. Encara que aquesta
novel•la i Alibi at Dusk són del
mateix any, Beware the Pale Horse aka
El caballo chino és la segona
incursió de Paris en tasques detectivesques.
A Wade Paris, un policia molt jovenet de la
policia de Massachusetts se li encarrega la resolució d’un doble assassinat.
Els morts són el fill d’una important família de la ciutat i un amic del mateix
Paris i policia com ell. El lloc de l’assassinat: la casa del milionari. El
motiu de les morts: la compravenda d’una escultura d’un cavall xinès de la
dinastia T’ang.
És una novel·la policíaca amb algun (lleu) element
de novel·la negra: les interferències en la investigació policial per part dels
polítics, sempre preocupats pels seus interessos i no per l’aclariment del cas.
Un altre (encara més lleu) element de novel·la negra seria la mateixa figura de
Paris (excombatent com el mateix
Benson) dibuixat com un policia molt honest,
inclús antipàtic en la seva obsessió per fer complir la llei per sobre dels
seus propis sentiments. Un cavaller errant com tants d’altres investigadors
privats i policies incorruptes en una societat putrefacta. Ja li diu un vell
policia savi al mateix Paris sobre la seva dedicació a la resolució del misteri:
“..obstinado como una mula y con todo el
fervor de un caballero cruzado en busca del vaso sacro,...”
I afegeix sobre el futur del protagonista:
“No sé, realmente, si es bueno ser un
idealista. Progresó usted muy rápido pero ya ha llegado todo lo lejos que podia
llegar. De ahora en adelante solo podrá mejorar conociendo a la gente de pro.
No creo que usted se lleve bien con esa gente Wade.”
La novel·la és bastant tòpica i esquemàtica i
els personatges tampoc tenen gaire entitat, començant pel mateix Paris, que si
bé es va humanitzant en la part final de la novel·la mai acaba de fer-se
atractiu per al lector. La trama s’allarga amb els interrogatoris de rigor als
sospitosos i s’anima amb un parell de cadàvers més i així com qui no vol la
cosa arribes al final del llibre. Res de nou. Una novel·la eficaç i
convencional. Tot llegit abans bastants vegades, tot i que s’ha de reconèixer
que té una recta final amb tensió creixent i que manté l’interès lector fins a un
desenllaç bastant sorprenent. El que es sorprenent és el nom de l’assassí, és
clar. És la part de novel·la enigma que tenen totes les novel·les policíaques i
moltes vegades l’únic interessant de moltes d’elles.
El
millor: és literatura pulp d’un cert nivell, no és la porqueria de Carter Brown per
entendre’ns.
El
pitjor: no té res digne de ser recordat.
Títol original: Beware the
Pale Horse
Títol en castellà: El caballo
chino
Traducció: Juan J. Llobet
Editorial: Acme SA
Col•lecció: Rastros
Any: 1951
Any de publicació: 1953
Pàgines: 188
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada