"El hombre de los ojos azules" de Marten Cumberland

En el seu llarg, magnífic i forçosament incomplet A Catalogue of Crime, el crític Jacques Barzun (amb Wendell Hertig Taylor) explicita la seva preferència per Saturnin Dax sobre Maigret. Creu que Dax és un personatge més interessant. I afegeix que Cumberland, com escriptor, no ha rebut mai l’atenció que mereixia sobretot pel coneixement de Paris que tenia i l’ambientació o la descripció dels ambients tan aconseguits en les seves obres.

És curiós que Saturnin Dax, en un moment de la trama, troba una pista important entre els fulls de la novel•la de Simenon Testament Donadieu. Dax parla bé d’ella. Un homenatge a l’escriptor francès i suposo que indirectament una picada d’ullet a Maigret. Encara que Dax, físicament comparat amb una balena amb mostatxo, és més a prop de l’educat, suau i bastant improbable Poirot que de Maigret.

Cada crític/lector té les seves filies i fòbies, però hi ha opinions massa excèntriques sobre quelcom que és difícil de mantenir només que llegeixis, comparant, a Simenon i a Cumberland. En Simenon els llocs on transcorre l’acció són vívids i creïbles, en les peces (que he llegit) de Cumberland Paris només és un decorat. Dit això, he de reconèixer que les novel·les de Cumberland, tot i no passar d’un nivell mitjà, són entretingudes i de vegades tenen algun personatge o moment interessant.

Portada d'una edició anglesa de la novel·la

En aquest cas, Saturnin Dax s’enfronta a un assassí especialment esmunyedís. Una dóna  apareix esquarterada i enterrada en el soterrani d’una casa temporalment deshabitada. Només apareix el tronc. Les altres extremitats, cap inclòs, han desaparegut. La casa pertany a un matrimoni separat, ell és un important científic i ella una bella i superficial dona amb més admiradors que cervell. Primer es creu que la morta és l’esposa del científic però el cas anirà complicant-se cada vegada més. Qui és la morta? Qui voldria matar-la? Perquè enterrar-la en aquella casa?

Dax i el seu ajudant, l’anglès Felix Norman, començaran la investigació fins a arribar a un home disfressat i amb els ulls d’un blau intens. La trama és convencional i els personatges tampoc són especialment atractius. És una narració eficaç i agradable, però poca cosa més. No té res digne de ser recordat. La part final és decebedora en l’explicació del crim i les seves causes. Dax, en les tres últimes pàgines, recorda que els ulls poden modificar-se de color amb lents de contacte. Que espavilat!! L’explicació final és defectuosa i mancada de credibilitat. Per exemple: en l’explicació Dax dona per suposat que el cap de la víctima va ser llençat al mar. Per què? Perquè no enterrat? Tot plegat molt agafat pels pèls. El mòbil del crim es basa tot ell en una reconstrucció imaginada per Dax i per acabar-ho d’adobar la detenció de l’assassí no té cap emoció.

El millor: es passa una estona agradable llegint-la.

El pitjor: una resolució final del cas poc reeixida. Entre improbabilitats, fets que el lector no sap i suposicions, Dax reconstrueix el crim.

Una altra novel·la de Cumberland

Títol original: Hearsed in Death

Títol en castellà: El hombre de los ojos azules

Traducció: D. Martínez Sagrera

Editorial: Maucci-Barcelona

Col•lecció: Las Novelas de la Palma. Edición de bolsillo. Nº 12

Any: 1947

Any de publicació: ?

Pàgines: 160