 |
| Una portada no tan horrible com era habitual en la colecció |
Dues de les moltes perles de la novel·la:
“la cremosa turgencia de sus senos encima del encaje negro era una atormentadora invitación al éxtasis.”
“En la vida de todos los hombres hay momentos en que sueñan con encontrar una mujer fácil…, pero pocos tienen la desgracia de acabar casándose con una.”
 |
| El realment memorable sempre són les contraportades. No tenen desperdici. |
És Carter Brown. Si no abuses de les seves novel·les pots divertir-te i no morir intoxicat. “Asesinato en el club” (1962) ofereix el mateix còctel de sempre: Descripcions reduïdes a la mínima expressió, molts diàlegs àgils i divertits, personatges sense cap entitat, tòpics a dojo, una mica d’erotisme, el protagonista castigant a les dones exuberants que se li creuen, poc sexe (un coit per novel·la aproximadament), etc. Podria ser el guió d’un capítol d’una sèrie.
Argument: el protagonista, un detectiu privat amb fama de molt bo en la seva feina, es contractat pel propietari d’un club de pilinguis perquè creu que el volen matar. El de sempre: Investigacions amunt i avall, interrogatoris, tots són sospitosos, finalment hi ha un mort (no el cabronàs del propietari del local) i tiroteig final amb una mica de violència (no massa), algun cadàver més i happy end. I ja està. Res de nou ni en la trama, ni en les situacions, ni en els personatges, ni enlloc.
El millor: Es llegeix ràpid. Entreté.
El pitjor: s’oblida més ràpid.
Títol original: Murder in the Key club
Títol en castellà: Asesinato en el club
Traducció: Eduardo Escalona
Editorial: Editorial Diana SA.
Col·lecció: Colección Caiman
Any: 1962
Any de publicació: 1963
Pàgines: 159
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada