Un procedural de 1973 que es llegeix festivament al dia. No coneixia a Lillian O’Donnell (1926-2005) ni naturalment a la seva heroïna Norah Mulcahaney, una dona policia que lluita per obrir-se pas professionalment en un món eminentment masculí . No és una novel·la feminista, és una novel·la plena de matisos i on tots els personatges tenen sentiments i motivacions i poden ser compresos pel lector. La O’Donnell devia ser una dona intel·ligent i amb talent. També talent interpretatiu, doncs era actriu, i talent literari, era una bona escriptora. La prova d’això últim: “No uses anillo de boda”.
És la segona novel·la amb la Mulcahaney de protagonista. Una dona apareix morta en un hotel amb el cap separat del cos i llençat dins d’una paperera. La policia investiga i comença a sospitar que existeix una ret de mestresses de casa benestants que es prostitueixen. La idea de la ret de prostitució és delirant i magnífica i potser no del tot aprofitada. Més crims, més pistes a seguir, més investigació rutinària, etc. Amb tots els ets i uts del procedural de tota la vida: investigació detallada de les coartades dels sospitosos, barreja d’elements policíacs amb la vida privada dels polis, errors humans en la investigació, pistes que no porten enlloc, seguiment dels sospitosos, relacions interprofessionals d’amor, mania, companyonia, etc., entre els components del cos policial.
La novel·la esquiva amb encert els problemes que aquest subgènere pot tenir. No cau en l’enfarfec de subtrames sense garra, ni carrega gaire al lector amb horaris, interrogatoris insulsos, seguiments de massa sospitosos que no porten enlloc,... La minuciositat en la investigació no avorreix i no s’ofega mai l’interès de la trama amb disquisicions socials o sociològiques estomacants. L’equilibri entre l’argument policíac i la vida íntima dels protagonistes està molt ben
aconseguida. Tot i que el protagonisme no és tan grupal com en les novel·les de la comissària del districte 87 d’Ed McBain, ni cerca tant el realisme com en les novel·les de Hillary Waugh, en aquest cas l’argument és centra més en la protagonista i i el seu cap, Joe Capretto. Els altres companys policies queden en un segon terme. S’agraeix una bona estructura i una progressió vers un final força engrescador per ser una novel·la amb pretensions de realisme. També és cert que ja saps que la protagonista es farà passar per puta i entrar així en l'organització.
 |
| La portada de la versió ianqui |
No tot són flors i violes ja que en la novel·la apareixen estereotips magrejats com el personatge de la mare italiana de Joe, i aspectes tractats amb traç massa gruixut com les relacions de la protagonista amb la resta de companys policies.
El millor: és un descobriment per a mi. Una novel·la molt gaudible.
El pitjor: una mirada poc incisiva de la lluita de sexes en el treball. Només tinc un altre llibre d’aquesta autora...remenaré en llibreries de vell a la recerca.
Títol original: Don’t wear your wedding ring
Títol en castellà: No uses anillo de boda
Traducció: Eliana Carballude
Editorial: Emece Distribuidora
Col·lecció: El Séptimo Círculo. Nº 269
Any: 1974
Any de publicació: 1973
Pàgines: 218
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada