"Cabeza a cabeza" de Leo Bruce



La portada no és del gran
José Bonomi sinó una foto de
Javier Parodi

L’antepenúltima novel·la de la meravellosa col·lecció “El Séptimo Círculo”. Ja sense les mítiques portades de José Bonomi però amb un autor, Leo Bruce (1903-79), ben representat amb unes quantes de les seves obres en el catàleg de la col·lecció. La novel·la és agradable i entretinguda. Agradable per l’humor amb que retrata al sergent Beef. Bé, l’ex sergent Beef, perquè des d’unes novel·les enrere ja no forma part del cos policial i s’ha convertit en un detectiu privat. El personatge no perd mai la mala educació, ni la pompositat, ni deixa de calcular el lloc del crim pel bar més proper.

Beef durant tota la novel·la és va rebotant de taberna en taberna i inclús en molts interrogatoris demana una cervesa o un whisky mentre fa les preguntes de rigor als sospitosos. Interrogatoris on mostra la seva personalitat sense embuts, és a dir, groller i descarat. El sergent Beef és la millor creació de Bruce. Un personatge que podria tenir una conversa de tu a tu amb qualsevol habitant de la fauna pickwickiana.

Beef ja és prou conegut (o això es creu ell) com per fer-se acompanyar per un biògraf que novel·li les seves aventures policíaques. Un biògraf amb el que discuteix sobre l’estructura de la novel·la que estem llegint quan a la meitat d’un cas (l’assassinat de la tieta del biògraf) en decideix resoldre un altre (l’assassinat d’un bibliòfil misàntrop) i partir la novel·la en dues parts. Un joc metaliterari capriciós i divertit. Les dues parts transcorren però, en poblets anglesos plens, en molts casos, de personatges estrambòtics. Naturalment al final les dues trames acaben per confluir. Paga la pena comentar que encara que la solució als assassinats no és gaire original (Highsmith ja la utilitzà en una de les seves novel·les), sí que resulta ben travada i plausible.



Rupert Croft-Cooke aka
Leo Bruce



Com deia al principi d’aquesta entrada les aventures de Beef són entretingudes i els moments d’humor estan aconseguits i també es pot dir el mateix d’algun personatge realment hilarant. Però hi ha un però. La lectura de la novel·la no acaba d’engrescar-me del tot. No sembla que acabi de donar tot el que promet i com lector et preguntes el perquè a pesar de tenir tots els elements per fer-ho és tan garrepa alhora de donar plaer. Potser és una certa dispersió de les situacions o en els arguments o la falta de més grapa narrativa. No ho sé. Però sí sé que t’ho passes bé amb la seva lectura. És més que suficient. 

El millor: és divertida i entretinguda.



El pitjor: no acaba de satisfer plenament.

Títol original: Neck and Neck
Títol en castellà: Cabeza a cabeza
Traducció: Martha Aboaf
Editorial: Emecé
Col·lecció: El Séptimo Círculo
Any: 1951
Any de publicació: 1983
Pàgines: 207