"El ojo del museo" de J. J. Connington



Una portada lletja, com totes
les de la col·lecció GP

Qui és J. J. Connington? Després de llegir “El ojo del museo” (1929) no entenc com no el coneixia, encara que fos per lectures de manuals o articles sobre novel·la policíaca. La sorpresa ha estat considerable. Un autor de l’edat d’or (o clàssica) que no té premsa, ni bona ni dolenta. Ja en les 20 primeres pàgines amb la presentació dels personatges mitjançant una espècie de telescopi que rastreja (xafardeja) als habitants del poblet on passa l’acció ja permet intuir que Connington està per sobre de la mitja dels autors que li eren coetanis. És cert que no és un autor de primera fila però sí un bon autor injustament deixat de banda.

A mesura que avançava en la lectura del llibre admirava entre d’altres coses: el dibuix sense additius ensucrats dels personatges, una visió gens edulcorada de les relacions humanes, la bona construcció del misteri i el seu desenvolupament, la humanitat de l’investigador, amb els seus encerts i errors i de vegades humiliat per alguns testimonis. Punt i apart mereix el joc del gat i la rata entre Ross, el policia que investiga, i l’advocat que defensa a l’acusada del crim i que finalment es descobreix com el Deux et machina de la investigació.

Entre els aspectes menys reeixits s’ha d’apuntar la poca oïda pels diàlegs i la falta de grapa en l’única escena amb una mica d’acció de tota la novel·la. Però el balanç final més que positiu, és sorprenent. Connington és un descobriment per a mi. Si bé la concepció de la novel·la és convencional i no s’aparta ni un mil·límetre d’altres companyes literàries de l’època, el tractament i enfocament d’algunes situacions la situa per sobre d’algunes que són més conegudes (o no tan oblidades).

L’argument no difereix de tantes i tantes peces similars. Una petita població anglesa sacsejada per

J. J. Conninton

un crim. Una dona despòtica morta misteriosament. Els sospitosos de rigor. Una herència pel mig. Amors, odis, relacions familiars, etc. Una investigació meticulosa per part del policia protagonista i el descobriment final del culpable.

Dues curiositats: el policia captura a l’assassí utilitzant una idea extreta de la novel·la d’aventures  El Robinsón suizo i l’ús del Jiu- jitsu com a arma de defensa que en els anys 20 del passat segle havia de ser una raresa. La forma d’assassinar la víctima també té la seva conya que no desvetllaré per no fer un spoiler i que no havia llegit mai en cap altre novel·leta del gènere.

Com les notes biogràfiques acostumen a ser un conyàs, no m’estendré gaire. Alfred Walter Stewart (1880-1947), un químic reputat, amb el pseudònim J. J. Connington escrigué unes 24 novel·les de misteri. Si totes són similars a la comentada aquí es pot dir que jugava net amb el lector en la presentació d’uns personatges  creïbles i que tant els crims com les solucions eren plausibles i gens recargolades. Sóc un fan...espero no ser l’únic.

El millor: el plaer de descobrir un bon autor de novel·la clàssica anglesa.

El pitjor: és l’única novel·la de Connington que tinc.

Títol original: The eye in the Museum

Títol en castellà: El ojo del museo

Traducció: Manuel Bosch Barret

Editorial: Ediciones GP

Col·lecció: GP Policiaca

Any: 1929

Any de publicació: 1964

Pàgines: 208