Bill Pronzini (1943) és conegut bàsicament per haver creat un detectiu privat “curiós” per vàries raons. Primer perquè no se’l nomena mai i segon, com el mateix Pronzini, col·lecciona revistes policíaques pulps de l’època daurada. Donant un cop d’ull al llistat de les seves obres m’adono que la paraula repòs no entra en el vocabulari d’aquest escriptor. És prolífic i de les poques obres que l’he llegit, realment bo.
El més interessant per a mi és que junt a Marcia Muller va escriure un llibre recopilant les, per a ells, millors peces policíaques en “1001 Midnights: The Aficionado's Guide to Mystery and Detective Fiction” l'any 1986. Un llibre que només amb el títol em fa salivar. Evidentment cap editor hispà el va publicar mai. Perquè s’editen aquestes llaminadures i aquí no arriben mai?
Bé, prou de queixes. El conte de Pronzini escanejat parla sobre la por i com aquesta ens pot fer claudicar de les nostres més profundes creences i afectes. Una bona narració.
El llibre que em deleixo per tenir. Ara descatalogat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada