Una novel·la ianqui ràpida, emocionant, viva i amb una col·lecció de personatges menys encarcarats de l’habitual
en aquest tipus de narracions. Amb un argument típic de novel·la enigma, és a dir, un grup humà, en aquest cas una família molt peculiar, on es
succeeixen una sèrie d’assassinats i d'altres fets delictius on tots són sospitosos i només un és el culpable. Res de nou. Ara bé, el sorprenent és
com King tracta aquest material tan magrejat i adotzenat i aconsegueix
entreteniment i emoció amb un ritme àgil, lluny de la sensació de repetició formularia de moltes novel·les germanes coetànies.
King és un
prestidigitador eficaç. En un moment de la novel·la anuncia l’assassinat d’un
personatge. Una bona forma de crear tensió. No saps quan passarà. Pel mig hi ha
un suposat suïcidi, un suposat intent d’assassinat, una apuntada relació
homoeròtica entre un tutor i el seu pupil (King devia ser un gai molt
intel·ligent), un xantatge encara més rar que la mateixa família Willet, etc.
Tot un corol·lari de desastres familiars que el tinent Valcour, que viu amb la
família per investigar in situ els fets, intentarà deturar sense
gaire èxit. Totes les peces es mostren al lector. Una quantitat considerable de
fets i converses (no rutinàries declaracions) que més que aclarir res fan més
complicada la solució. Potser estic exagerant una mica. King no juga net amb el lector, no li dóna totes les pistes per esbrinar qui és l'assassí. No existeix fair play. És una novel·la enigma clàssica, però menys. King tampoc no té la densitat
expositiva d’un Van Dine, ni d’un Ellery Queen de la primera època, però
s’agraeix que faci amena i interessant una trama bastant convencional. Potser
no era un gran xef però sabia condimentar un plat per fer-lo saborós. Com a
lector d'aquest gènere sovint maltractat, ho agraeixo.
No penso explicar res
de l’argument. Només dir que el majordom no és l’assassí. De fet, en un cop
d’efecte dels molts que té la novel·la, és una de les víctimes. El que sí que
faré és un molt petit apunt biogràfic extret del diccionari (en francès) de
Claude Mesplède. Aquí va. Frederick King aka Rufus King (1893-1966) fou un
escriptor nord-americà. Estudià a Yale i participà en la I Guerra Mundial com a
tinent d’artilleria a França. Començà a publicar als anys 20. Amb Murder by the Clock de l’any 1929 apareix el seu
personatge més conegut, el tinent Valcour de la policia de Nova York. La sèrie
Valcour consta d’onze títols. També creà la sèrie del doctor Collin Starr. Bona
part de la seva producció no té un personatge fix. Per desgràcia, només tinc
una altra novel·leta de King que assaboriré aviat. Ja comentaré.
El
millor: una narració viva i interessant amb uns
materials de base poc atractius. L’estil i la intel·ligència ho són tot.
Descobrir a Rufus King del que només coneixia alguns contes. La novel·la
sobreviu a la traducció.
El
pitjor: dels dos trets de pistola que s’efectuen en la
novel·la cap personatge, i estaven tots a prop, els escolta. Una traducció
rància, envellida i per moments ridícula.
Títol original: Murder in the
Willet Family
Títol en castellà: Crímenes en
la família Willet
Traducció: Alfredo de León
Editorial: Librería Hachette
S.A.
Col•lecció: Biblioteca de
Bolsillo. Colección naranja nº 29
Any: 1931
Any de publicació: segona
edició 1944
Pàgines: 213
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada