"La doble muerte de Bernabé Klain" de Rodolphe Bringer

Edouard Montel, un cràpula de poca munta, decideix suïcidar-se en l’antic Castell de la seva família, ara quasi en runes. Quan està a punt de fotre’s un tret sona un dispar dins del castell abandonat. Montel troba un home assassinat amb molts diners a sobre i ni rastre del botxí. Així comença aquesta novel·la, cent per cent francesa, de misteri i aventures. Una bona idea de partida que serà malmesa sense pietat a partir de la tercera pàgina.

Amb molts elements heretats del fulletó: situacions melodramàtiques, coincidències increïbles, redempcions per amor, heroïna virginal i unes quantes ingenuïtats més, a les que també li em d’afegir  la nul·la versemblança psicològica de cap personatge. Aquesta novel·leta popular conté una (sola) idea interessant. La desgracia d’un personatge acaba reportant la felicitat del protagonista mitjançant una redempció exprés, ràpida, i explicada amb tanta superficialitat com la resta de la narració. La felicitat personal només s’aconsegueix amb la infelicitat d’una altra persona. Poca cosa, la veritat, després de dues-centes pàgines literàriament insignificants i emocionalment inofensives.

Si la novel·la és poca cosa, el final és definitivament desastrós. La policia fa aparició quan queden unes trenta pàgines per arribar al final. No descobreix res i per acabar-ho d’adobar de cop i volta, miraculosament, un personatge que no havia aparegut fins aleshores explica tot l’entrellat. I quan dic tot l’entrellat em refereixo a qui és el criminal, perquè el senyor Klain va ser mort, qui era la víctima, com el van matar i tot això en tres pàgines. Perquè no ho explicava abans i m’estalviava les cent setanta pàgines anteriors? És impossible no sentir-se emprenyat davant de tanta desvergonya. Una estafa.

Rodolphe Béranguer aka Rodolphe Bringer (1869-1943), tot un desconegut per a mi, fou un periodista que fundà una revista, Le Faune on col·laboraren entre d’altres Mallarmé i Verlaine. També es dedicà al periodisme d’humor i polític, que moltes vegades bé a ser el mateix, i escrigué cançons a Yvette Guilbert. També fou un dels fundadors de la revista humorística Le canard enchaîné. Com escriptor tocà generes molt variats, poemes, memòries, llibres per infants, novel·les històriques, de guerra, sentimentals,  fantàstiques i molta novel·leria policíaca. Dir que era prolífic és quedar-se curt. La seva peça més famosa dins del gènere és Le poignard de cristal (1917). La novel·la que m’he empassat  es publicà l’any 1946 quan Bringer ja no era entre els vius.

El millor: és lleugera i fàcil de llegir.

El pitjor: és totalment inofensiva i ràpidament oblidable.

Títol original: La double mort de Bernabé Klain

Títol en català/castellà: La doble muerte de Bernabé Klain

Traducció: A. Giménez

Editorial: Molino

Col•lecció: Biblioteca Oro de Bolsillo

Any: 1946

Any de publicació: 19??

Pàgines: 208