Un homenet es presenta en la casa de Maigret
per anunciar-li que vol matar a la dona i al seu amant. Està begut però no
desvarieja. Així comença la novel·la numero 59 de la llarga sèrie Maigret. És
de l’any 1962. Un dels últims Maigrets. Els temps canvien, el comissari en cap
i la seva dona seuen davant de la televisió mentre sopen. Maigret és un
personatge conegut per tothom. És famós gràcies a la seva llarga i brillant
trajectòria. La seva categoria professional no el permet seguir sospitosos, investigar
gastant les soles de les sabates pels carrers de París. No pot portar la
investigació com ell voldria. El càrrec i la burocràcia són una gàbia a la qual
no s’acostuma. Ara s’ha d’esperar que els seus subordinats li portin la
informació per poder actuar. El cos policial s’ha burocratitzat i a l’inspector
no li agrada. No està còmode. El temps li ha passat per sobre.
Sempre és agradable tornar-te a trobar amb els
personatges de la sèrie i amb les constants de la mateixa, com ara els bars, els
molls, les prostitutes, els borratxos, etc. Tota la galeria de personatges i
llocs creïbles i vius que Simenon pot crear en poques línies. Personatges i
ambients. Els dos puntals de la sèrie. La trama és tènue i la tensió
inexistent. L’estil ho és tot en una novel·la de Maigret. L’argument no té molt d’interès i tampoc avança
gaire al llarg de la novel·la. Tot són càbales i preocupació per part de
l’inspector respecte al matrimoni i l’amant de l’estrany visitant nocturn. A
mitja novel·la ja saps qui és la víctima i qui l’assassí. El curiós és que com
aficionat al gènere això no et decep. Només algú que escrigui com Simenon pot
permetre´s aquest luxe.
El
millor: els retrats de personatges i ambients
El
pitjor: la trama policíaca és moooolt tènue.
Títol original:
Maigret et le client du samedi
Títol en
castellà/català: Maigret i el client del dissabte
Traducció:
Maria Aurèlia Capmany (molt bona traducció)
Editorial:
edicions 62
Col•lecció: la
cua de palla nº 62 (primera època)
Any: 1962
Any de
publicació: 1968
Pàgines: 96
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada