Vaig agafar aquesta
novel·la que rondava des de feia anys per casa sense saber res del seu autor.
En un gènere amb tanta purrialla la vaig encertar. Tot un descobriment. Qui és
A. B. Cunningham? He trobat informació per la ret. Aquí va un mini resum.
Albert Benjamin
Cunningham (1888-1962) nasqué a Linden (Virginia Occidental). Durant la Primera
Guerra Mundial serví com a capellà i una vegada acabada la guerra reprengué els
estudis en la Universitat de Nova York on es doctorà en Sociologia i Psicologia.
Ensenyà anglès durant tota la seva carrera professional i es jubilà l’any 1945.
Un escriptor
injustament oblidat però recordat per algun aficionat per la creació l’any 1939
del personatge del xerif d’un poblet de Kentucky Jess Roden en la novel•la Murder at Deer Lick. En seguiren vint novel·les
més amb el mateix personatge. També utilitzà el pseudònim d’Estil Dale per la
seva novel•la de l’any 1952 The Last
Survivor.
“La extraña muerte”
(1941) és una novel·la d’ambient rural en el sud profund nord-americà. Un
retrat d’una societat que viu ancorada al segle XIX encara que cronològicament
l’acció succeeixi a l’any 1940 o 1941. L’acció transcorre en un petit poble
anomenat Deer Lick (un nom ben estrany per un poble) d’un estat que no
s’anomena mai però que és Kentucky. Una
novel·la surenya amb tocs costumistes ben narrats, creïbles. Naturalment amb
crim inclòs. La primera sorpresa va ser trobar-me amb una bona descripció de
personatges, llocs i ambients i amb un marc creïble i important en el
desenvolupament de la trama policíaca. El crim és senzill i alhora intrigant i té un
final molt reeixit i el que és molt difícil en aquest tipus de novel·les,
acaba en punta. L’interès no es dilueix en les últimes pàgines. I una
curiositat, quasi una novetat en el gènere, tots els personatges han de
treballar per a viure. No estan envasats al vuit, són creïbles amb vides creïbles.
Una mica de
l’argument: Manny Square, un hisendat ric del poble mor d’una suposada coça de
la seva mula preferida “Lige”. La cara destrossada per la patada és la prova
palpable de l’accident. El xerif Jess Roden, protagonista de la sèrie de
novel·les rurals de Cunningham, un personatge tenaç, dur i observador, descobreix
que la profunditat de la marca de la ferradura no coincideix amb la postura que
hauria de tenir la cara del mort quan va rebre la patacada. Comença a
investigar tot i que en un petit poble és més difícil del que sembla. Tothom
coneix tothom. Tothom té alguna relació amb tothom. El xerif no pot donar a
conèixer que és un crim per no posar sobre avís al criminal i així comença una
investigació com qui no vol la cosa fins que, ja ben entrada la novel·la, es
veu obligat a descobrir el crim i els esdeveniments s’acceleren.
La investigació es
desenvolupa lentament, dissimuladament, sense pressa però sense pausa. Un procedural entre mules, ferradures,
canteres, granges, pagesos i la seva vida quotidiana. Ben bé no és un procedural a l’ús doncs els mètodes
d’investigació del xèrif no són gaire científics ni segueixen cap ordre, són
com a mínim discutibles, ja que per treure la informació a un sospitós fa que
aquest lluiti amb un negre forçut i li trenqui la cara fins que confessi el que
sap. Els mètodes d'investigació de Roden són un dels punts més fascinants del
llibre. Roden no perd detall de res. Entre partida de dames i converses
intranscendents observa com un falcó tot el que succeeix al seu voltant. Un
personatge curiós. I racista i masclista i amb necessitat de casar-se per tenir
una dona. I tímid amb les femelles de les contrades. Tot un personatge. Tampoc
em queda clar si el racisme i el masclisme del xerif és compartit per l’autor
doncs la novel·la és bastant ambigua i no saps mai on acaba la descripció d’una
mentalitat i uns costums i on comença l ’aquiescència de l’autor vers aquesta
mentalitat.
El millor: El marc on es
desenvolupa l’acció. Els mètodes d’investigació del protagonista. Un argument
senzill ben portat. És políticament incorrecte tota ella. Tinc ganes de més
Cunningham.
El pitjor: El personatge (i
l’autor?)principal és racista, sexista i moralment ambigu (per dir-ho finament).
El retrat d’una societat ancorada en el passat podria ser millor.
Títol original:
The Strange Death of Manny Square
Títol en
castellà: La extraña muerte
Traducció: María
Luisa Martínez Alinari
Editorial: Molino
Col•lecció: Biblioteca
Oro de Bolsillo
Any: 1941
Any de
publicació: 1951
Pàgines: 224
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada