Les històries de robatoris ubicades en el món de l’art sempre m’han interessat i amb Cezanne al títol no vaig dubtar en començar-la. Més que un robatori (que també) l’interès de bona part de la trama del llibre es centra en saber si un quadre de Cezanne recentment adquirit pel Met de Nova York és o no és autèntic. El protagonista de l’auca entra a treballar en el museu el mateix dia que el director del mateix apareix assassinat en el seu luxós pis. A l’argument li afegim una subhasta per adquirir el quadre, les relacions laborals entre el treballadors del museu no sempre cordials, un anònim insinuant una infidelitat conjugal, lluites pels càrrecs, un altre intent d’assassinat, etc.
Ingredients atractius no li falten a la novel·la. Es llegeix amb un cert plaer i té alguna situació amb suspense ben portada. També conté una sosa i sobrera historieta d’amor que no aporta res de nou ni de bo a la història i un molt suau apunt de dissecció sobre les estructures laborals i les relacions entre els treballadors d’un gran museu. Li falta mala llet en els apunts sobre les relacions laborals i força en la creació de la intriga. Hi ha algun comentari negatiu sobre els hippies, recordem que la novel·la és de l’any 1970 i també algun toc d’humor no sempre aconseguit ni efectiu. La traducció argentina tampoc ajuda en alguns moments a capbussar-se en la intriga, la veritat.
El millor: es llegeix amb gust.
El pitjor: la falta de grapa en general i el love story sobrer.
Títol original: The Aldeburg Cezanne
Títol en castellà: El robo del Cezanne
Traducció: Liro P. Gonzálvez
Editorial: Emecé Editores SA
Col•lecció: El Séptimo Círculo
Any: 1970
Any de publicació: 1972
Pàgines: 191
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada