“Crimen en Badger’s Drift” (1988) de Caroline Graham (1931) pertany a la gloriosa tradició de novel·la policíaca anglesa amb tots els elements clàsics que tan m’agraden. Un poblet aparentment pacífic on es comet un assassinat. Les investigacions portades a terme per Tom Barnaby (en la primera de les seves set novel·les), un cap de policia que començarà a destapar un món pútrid ple de xantatgistes, mentides, infidelitats, frustrats sexuals, complexos edípics al·lucinants, pintors sicòtics, etc. Tota una galeria d’aberracions i pecadets venials i mortals la mar d’entretinguts.
De vegades no pots evitar trobar una mica exagerades les tares de tots els sospitosos i quan anava llegint amb morbo creixent l’aberració psíquica del sospitós de torn no podia deixar de pensar en els melodrames hollywoodencs dels anys 50, tipus “Vidas borrascosas”, on cada personatge (sobretot Lana Turner) portava una o vàries creus a quina d’elles més melodramàtica. Aquí, però, no hi ha cap glamour. Tot és sòrdid i la infelicitat campa en Badger’s Drift pels seus aires d’una manera generalitzada.
La Graham escriu força bé. Amb gust pels detalls (sobretot florals) i amb apunts de penetració psicològica que fan més densa i interessant la història. Sap mantenir l’atenció del lector amb totes les armes al seu abast, que no són poques. Ja des del principi amb una iaia que passeja pel bosc cercant una orquídia i es troba amb quelcom d’ insospitat, escandalós, escabrós, que no sabrem que/qui és fins al final del llibre. La iaia apareix morta a casa seva. Sembla una mort natural, però com això és una novel·la policíaca ja saps que de natural res de res. Una iaia amiga de la morta s’entesta que és un assassinat i va a la policia. Així comença una trama amb alguns personatges creïbles i d’altres al límit de la credibilitat i un misteri cada vegada més intricat i com en d'altres novel·les del gènere relacionat amb un assassinat ocorregut anys enrere.
Hi ha alguna situació realment brillant. Un personatge es visitat per la policia que creu que ha comés l’assassinat de la iaia en qüestió. El detingut creu que la policia sap que és un assassí però d’un crim comés anys enrere i l’acaba confessant. Error garrafal. Desesperat es suïcida. Al final de la novel·la es descobreix que no havia mort a qui ell creia. Era innocent. Havia viscut tota la seva vida enganyat, creient-se un assassí. Un moment cruel dels molts que té la narració. M’ho he passat pipa.
El millor: Graham sap furgar en la porqueria que hi ha sota les estores.
El pitjor: Ni tinc ni conec altres obres d’aquesta autora.
Títol original: The Killings at Badger Drift
Títol en castellà: Crimen en Badger’s Drift
Traducció: Celia Filipetto
Editorial: Versal
Col•lecció: Crimen & Cia
Any: 1988
Any de publicació: 1990
Pàgines: 243
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada