"El crimen de la Porte Maillot" de Marten Cumberland



Una porta lletja de collons dibuixada per
Chaco.



Creia que m’ho passaria pipa amb la novel·leta de Marten Cumberland. Que valent vaig ser agafant el llibre amb una portada horrible (de Chaco, com no) i bruta i unes pàgines grogues, Bufff!!!! Que dura és la vida del lector de novel·letes policíaques !!!

Saturnin Dax, el inspector francès creat per l’anglès Marten Cumberland (1892-1972) i que protagonitzà 34 novel·les em sembla un personatge sense cap atractiu especial. “El crimen de la Porte Maillot” (1948) comença amb una intriga sense gaire interès i lentament com un soufle va creixent. La resolució a diferència de moltes novel·les coetànies conté una explicació al misteri plausible i fins i tot creïble. Alguns dels peròs importants que se li poden fer a la novel·la és la falta d’entitat dels personatges i la nul·la densitat en el desenvolupament argumental. Una mitjania més al cabàs. Cap personatge per recordar ni cap situació no llegida abans. Els diàlegs són fluids i efectius i la trama ocupa en pàgines exactament el que li pertoca. No està allargassada. Que un especialista com Jacques Barzun consideri a Cumberland millor escriptor que Simenon només s’entén si partim de la suposició que quan ho va escriure patia un coma etílic.

Dax és un comissari de policia de novel·la més aviat pla com a personatge i sabem que és francès perquè de tant en tant deixa anar algun sacrebleu per recordar-nos que l’acció transcorre a París. Però tant és perquè l’acció podria transcórrer a Londres, Roma, etc., i quedar-nos igual. Només s’haurien de canviar els noms dels carrers i dels personatges. París no deixa de ser un decorat gratuït sense utilitzar. L’únic moment que et desperta de tanta atonia és quan Dax, per penetrar en un local de vici i corrupció, es disfressa de venedor de diaris....dos paràgrafs tot plegat.

Una portada ianqui que tampoc
és cap meravella

Cumberland quan no escrivia novel·les de l’inspector Dax utilitzava el pseudònim de Kevin O’Hara. Fou editor de revistes i morí a Dublín. Doncs que bé! Saturnin Dax amb el seu bigoti, que no para d’acariciar, i el seu bastó, amb la seva educació irreprotxable i un savoir faire que no perd per molt encarcarats i grollers que siguin els sospitosos i perilloses siguin les trames no provoca cap calfred, ni empatia, ni somriures, ni indignació, ni admiració, només indiferència.

A per la propera! No. Encara he d’explicar una mica de l’argument.

L’argument: una dona apareix morta disfressada de Salomé o quelcom de similar (com Maria Montez en alguna d’aquelles pel·lícules falsament orientals en estridents coloraines només aptes per daltònics camps) en una cabana d’un parc. La galeria de sospitosos habituals: l’exmarit, l’amant, alguna amiga, etc. La investigació de rigor, bla, bla, bla..., i ja!

El millor: És entretinguda i prou. No és gaire cosa, la veritat.

El pitjor: No provoca entusiasme ni rebuig.

Títol original: And worms have eaten them

Títol en castellà: El crimen de la Porte Maillot

Traducció: H. C. Granch

Editorial: Ediciones G. P.

Col·lecció: G. P. Policiaca

Any: 1948

Any de publicació: 1959

Pàgines: 160