Cordelia Gray no té gaire sort amb les figures paternes de la seva vida. El seu pare l’obliga a portar una infància errant i desarrelada que no permetrà a una noia desperta i intel·ligent com ella estudiar i viure una vida més “normal”. La segona figura paterna és Bernie, l’home que li dóna una oportunitat com a investigadora privada a pesar de la seva joventut. Li ensenya tot el que sap de l’ofici i a pesar de la ineptitud i debilitat d’aquest home, ella acaba per apreciar-lo.
Quan comença la novel·la el pare fa anys que és mort i Bernie acaba de suïcidar-se. La tercera figura paterna és l’home que la contracta per descobrir les causes que portaren al seu fill al suïcidi. Un cas en aparença senzill, però tots coneixem que en aquest tipus de novel·la res és clar, ni senzill. La contrafigura negativa de Bernie és aquest científic que teòricament cerca la veritat mitjançant Cordelia.
Ella té vint-i-dos anys quan comença la recerca per Cambridge de les causes d’un suïcidi que ràpidament és revelarà com un crim. Un crim terrible i amb conseqüències inesperades per a tots els actors de l’auca. La quarta figura paterna és Adam Dalgliesh, el personatge més conegut de l’autora, amb el que finalment Cordelia tindrà un tete a tete ple de perill per a ella. Dos personatges que és reconeixeran mútuament, ella amagant una veritat terrible i perillosa i l’altre conscient que una mentida, de vegades, pot ser millor que una veritat destructiva.
Després de tenir contacte amb el mal, és a dir, de descobrir a l’assassí i enfrontar-s’hi, ja sabem que és una novel·la de James i el mal sempre és present, Cordelia haurà de manipular proves, mentir, encobrir dos assassinats, convertir-se en una delinqüent, jurar en fals en un judici..., i tot això per poder fer justícia!
Però com en tota bona novel·la de James el mal campa tranquil·lament pel món, i el món és tant complexa que els codis morals i ètics que ens han de guiar per la vida de vegades no tenen res a fer davant l’horror d’algunes parcel·les del comportament humà. Això sí, tot això i molt més explicat pausadament, amb gust pel detall, amb elegància i ambigüitat en el tractament dels personatges, donant-los armes perquè es puguin defendre del lector que vulgui una narració amb bons i dolents. Res, ni ningú ,té solament una cara.
James pertany a una llarga tradició d’escriptor(e)s de l’anomenada escola anglesa on prima la superfície polida en la narració, però el que acostuma a explicar pot arribar a ser més negre que moltes de les novel·les anomenades així, negres. Aquesta autora sempre m'ha semblat l’última filla avantatjada de la gran tradició de la novel·la enigma anglesa, que tantes hores de gaudi a donat a l’aficionat al gènere, i que tant menystinguda a estat de vegades per alguns aficionats snobs i part de la crítica. com tota bona peça de gènere la lectura d'aquest llibre acaba deixant un regust amarg, amargor que només deixen les bones novel·les.
 |
| La meva iaia preferida |
El millor: el personatge de Cordelia Gray. Una peça de gènere amb un discurs complexa, amb moltes capes. Una prosa polida que amaga molta porqueria, com una estora molsuda sobre un terra brut.
El pitjor: que Cordelia només tingui dues novel·les en el seu “Curriculum”.
Títol original: An Unsuitable Job for a Woman
Títol en castellà: No apto para mujeres
Autor: P. D. james
Traducció: Joan Godó
Any: 1972
Any de publicació: 2000
Editorial: Punto de lectura. Santillana ediciones.
Col·lecció: ?
Pàgines: 351
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada