"La muerte habla en voz baja" de Frances i Richard Lockridge

El matrimoni Richard i Frances Lockridge escrigueren 26 novel·les i un recull de contes sobre les

aventures del matrimoni Jerry i Pam North. La primera tanda fou un recull de narracions curtes que aparegueren per primera vegada en The New Yorker l’any 1930 i es publicaren en forma de llibre l’any 1936. L’última peça de la longeva sèrie s’edità el 1963, l’any de la mort de Frances. Richard seguiria publicant novel·les després de la mort de la seva dona, però mai més tornaria als personatges del matrimoni North. Ell mori l’any 1982.

El matrimoni North no figura entre les vàries parelles de detectius amateurs que més m’agraden. Entenc que les seves novel·les tenen molts aspectes positius, entre ells l’agilitat i rapidesa de l’acció, els diàlegs abundosos i ben travats i  les trames sense gaires complicacions però que es segueixen amb interès i uns tocs lleus d’humor inofensiu. Les seves narracions tenen les mateixes característiques que les novel·les protagonitzades per Perry Mason o les escrites per Frank Gruber, per exemple. Entenc que tinguin seguidors i fans, però quan repeteixes el mateix motllo moltes vegades acaba per aburrir. Les obres del matrimoni North les llegeixes amb gust però les oblides ràpidament. Estan escrites molt professionalment, amb eficàcia, però una mica més de risc en els arguments i profunditat en els personatges s’agrairia.

 Totes les virtuts que adornen les seves històries: la seva  eficàcia narrativa, l'agilitat en els diàlegs, una bona estructura i un interès que no decau, etc., també tenen unes contrapartides que li resten interès, doncs són molt convencionals. Passes una estona entretinguda i prou. No sé si això és molt o poc, depèn del que li demanis a una novel·la d’aquestes característiques. Tampoc m’agrada despotricar del que m’entreté per mediocre que sigui.



El matrimoni amant dels gats. Tres d'ells surten a la novel·la 



L’argument: un lladre roba la gravació  (en un disc!) d’una conversa entre un assassí i la seva víctima abans del delicte. El lladre l’envia per correu, abans de ser assassinat, al matrimoni North. Pamela investiga una mica i és raptada per l’assassí però aconsegueix fugir. Cent pàgines després segueix fugint per les muntanyes (és una mica lela), i el seu marit, amb la policia col·laborant (i no a l’inrevés) buscant-la. Cent cinquanta pàgines més tard, l'assassí i Pamela es tornen a trobar en el mateix lloc on aquesta va ser raptada, com si res no hagués passat.

Molta acció, molta investigació de recerca de Pamela i de l’assassí, uns quants sospitosos, descobriment de l’assassí i punt i final. La trama no és gaire complicada, però tot i així queden aspectes argumentals poc i mal explicats, com per exemple la relació del lladre del disc acusador amb l'assassí. No hi ha cap deducció per part de cap dels personatges. Tot és anar amunt i avall sense parar. L'assassí es dóna a coneixer quan intenta matar al matrimoni.  Però a aquestes alçades ja no t'interesa qui a matat a qui ni perquè. Naturalment en cap moment pateixes per la sort que corri Pamela North, saps que el motllo no es pot trencar i acabarà sana i estàlvia encara que la persegueixi la família de la matança de Texas per una habitació de dos metres quadrats. El matrimoni Lockrige havia de pagar les factures per a viure com tothom.

El millor: és d’agradable lectura.

El pitjor: tot plegat és massa convencional. És la típica novel·la que puc agafar per llegir dintre d’uns anys i descobrir a la pàgina 20 (amb sort) que ja l’havia llegida.

Títol original: Death has a small voice

Títol en castellà: La muerte habla en voz baja
Traducció: Luisa Maria Álvarez
Editorial: Editorial Cumbre SA
Col·lecció: colección Laberinto
Any: 1953
Any de publicació: 1955
Pàgines: 181