Una novel·la de Patricia Wentworth sense Maud
Silver com a protagonista. Una novetat per a mi. La novel·la comença força bé.
Dues dones es troben una nit en una petita estació de tren d’un poblet anglès. Estan
soles i una d’elles li comenta a l’altra que s’ha trobat, en un compartiment de
tren, a un home ferit el qual li ha entregat un petit paquet i la commina a
fugir.
Les dues dones se separen i quan la
protagonista arriba a la casa on viu i treballa, una casa habitada per dos
germans iaios aficionats a investigar fenòmens paranormals, descobreix que l’estranya
de l’estació li ha introduït el paquet en la bossa de mà. No sap que fer. El
pitjor del cas es produeix quan l’endemà llegeix als diaris la notícia de l’assassinat
de la desconeguda. Com és una mica bavava i la novel·la té cent cinquanta
pàgines més per a omplir la pavona no va a la policia.
La segona part de la narració transcorre en un
casalot perdut de la mà de Déu on la protagonista anirà descobrint gradualment
que es troba en perill, un perill mortal. Algú vol el paquet i de pas,
matar-la. En cap moment pateixes per ella, potser perquè el s personatges són
plans o perquè la trama d’espionatge (estem en plena II Guerra Mundial) no té
gaire consistència, sent benèvol.
Heroïna sola, o quasi, en perill, aïllada en
un casalot on no es pot fiar de ningú. Tot molt convencional i sense gaire
grapa. La novel·la va de més a menys. El suspens no és gaire intens i l’únic
que se li pot agrair a la Wentworth és que la història d’amor no ocupi la
llargària habitual en les seves novel·les. En cap moment no pateixes per la
protagonista i en alguns moments tens ganes que la matin, de borrega com és.
Un thriller amb suspens barrejat amb apunts (o
millor, afegitó mal introduït) de novel·la d’espies. Tot bastant indefinit i
gris. No provoca res, ni tan sols avorriment. Tot molt tou, convencional,
agradable i suau. Sense calfreds. Mil vegades llegit.
El
millor: el punt de partença argumental. La seva
brevetat.
El
pitjor: les diferents peces argumentals no acaben de
funcionar com un tot. És convencional en extrem i tova i plana en el dibuix de
personatges i situacions.
Títol original:
Weekend With Death
Títol en
castellà: El trágico fin de semana
Traducció: J.
Román
Editorial: ACME
AGENCY SR Lda
Col•lecció:
Rastros
Any primera
edició: 1941
Any d’aquesta
edició: 1945:
Pàgines: 192
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada