Una noia truca per telèfon a casa de Maigret a
la nit. Demana ajut. Diu que està sola a la ciutat, sense diners i la persona
amb la qual havia quedat per donar-li allotjament l’ha enganyat. Maigret no
s’ho pensa dues vegades alhora d’ajudar-la. Tot plegat és una trampa. Maigret
cau en ella i ha d’esbrinar la veritat si no vol perdre el seu treball a tres
anys de la jubilació.
Una variació argumental amb els mateixos
elements de sempre. Aquesta vegada Maigret haurà de lluitar contra rellotge
per desemmascarar qui hi ha darrere el
parany del qual és víctima. La resposta passa per una clínica dental, un
dentista que a les nits fa d’altres coses a noies joves amb problemes i un delinqüent
paralític i la seva amant.
El fan es torba com a casa amb el caràcter
esquerp, introvertit i dur de l’inspector, la senyora Maigret com a figura
secundaria però important, els estaments oficials com a niu d’interessos
polítics, gents i ambients coneguts pels fans de la sèrie com són els bars, la comissaria,
la casa de Maigret, etc.
Maigret ja és popular, respectat, temut i quasi
una llegenda per a tot Paris. A pesar seu ha sortit als diaris i no pot actuar
com una persona anònima. És vell i veu com els temps canvien i els joves
s’apropien dels llocs de feina on abans estaven els seus col·legues i amics. És
un diplodocus i ho sap.
La novel·la és més del mateix i de la mateixa
manera. Un plaer només esguerrat per un epíleg final on tot es resol d’una
manera massa cuitada.
El
millor: retrobar-se amb Maigret
El pitjor: l’epíleg és sobrer.
Títol original:
Maigret se défend
Títol en
castellà: Maigret se defiende
Traducció: Basilio
Losada
Editorial: Luís
de Caralt
Col·lecció: Las
novelas de Maigret nº 41
Any de la
primera edició: 1964
Any d’aquesta
publicació: 1973
Pàgines: 155
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada