"La casa embrujada" de Louis Trimble

Abans de llegir aquest llibre no coneixia a Louis Trimble. De tant en tant agafo alguna novel·la que ronda per casa d’algun autor que no conec. Aquesta vegada li ha tocat a Louis Trimble. Abans de començar-la vaig cercar informació en els diccionaris o manuals que fullejo habitualment quan un autor és nou per a mi. Res. Ni un sol comentari. Ni nomenar-lo. L’última opció: Internet.

Louis Trimble (1917-88) aka Stuart Brock aka Gerry Travis fou un escriptor nord-americà de novel·leria policíaca, de ciència-ficció i de l’oest. Pel que he pogut llegir fou prolífic però curiosament, per l’època en què desenvolupà la seva carrera literària, no va ser un assidu de les revistes pulp. La traducció La casa embrujada del títol original Murder Trouble (1945) no s’ajusta del tot a l’argument però ja estic curat d’espants respecte a portades horribles, traduccions pèssimes i títols canviats.

Al gra. Argumentalment no és per tirar coets però manté l’atenció lectora amb un cop d’efecte rere un altre. No és poc. I un tòpic rere un altre. No és molt. El protagonista, un periodista, condueix el seu cotxe per una zona muntanyosa d’Estats Units quan veu un vehicle amb problemes parat al bell mig d’una carretera. S’ofereix per ajudar però és refusat de mala manera no sense abans observar que al seient del darrere del cotxe espatllat hi ha un home dormint. Segueix camí i agafa a una dona que fa autoestop. Una desconeguda. Ell no la coneix però ella abans d’abaixar-se del cotxe el nomena pel seu nom. Tot molt misteriós.

Arriba al minúscul poble on ha de treballar en el diari local com a redactor. S’allotja en una mena de petit bungalou on al segon dia d’estança troba el cadàver d’un desconegut. Cadàver amunt, cadàver avall, enterrant-lo i desenterrant-lo i pel mig molts diàlegs enginyosos i divertits. Un  mort més, aquesta vegada decapitat i una parella de bessons policies delirants i la parella protagonista anant amunt i avall buscant el cap del mort i dient coses enginyoses. La novel·la és així. T’ho passes d’allò més be mentre la llegeixes.

Trimble, un bon narrador, sabia com explicar una història de forma àgil, ràpida i amena. Molts diàlegs, situacions variades, tocs d’humor, unes gotes d’amor i uns quants tòpics. Res que em desagradi. Res per a recordar.

El millor: és una narració àgil i entretinguda. Una trama ben construïda.

El pitjor: uns dies després de llegida ja l’has oblidat.

Títol original: Murder Trouble

Títol en castellà: La casa embrujada

Traducció: J. Roman (un clàssic d’aquesta col·lecció)

Editorial: Acme Agency SR

Col•lecció: Rastros nº 49

Any primera edició: 1945

Any d’aquesta edició: 1947

Pàgines: 191