La primera novel·la de Maigret que llegeixo
aquest any i cada vegada que retorno a la sèrie del policia francès és com si
tornes a visitar llocs coneguts però sempre plaents i amb la certesa que no hi
ha cap marge per la decepció en la lectura.
Aquest Maigret, el número catorze de la sèrie,
ens trasllada a Givet, una ciutat fronterera entre França i Bèlgica, de fet la
casa de la família flamenca on es comet el crim que inicia l’acció del relat, mitja
està en territori francès i l’altra mitja en territori belga.
Tot és típicament maigretà, la ciutat de
províncies amb les seves mesquineses i xafarderies, l’ambient portuari amb les
barcasses i la vida marinera, la família adinerada petit burgesa amb
pretensions, la mirada dura i caritativa alhora vers els personatges, la
descripció realista dels paisatges i ambients feta amb quatre brillants
pinzellades, etc.
La novetat en aquesta novel·la són els apunts
sobre les relacions entre flamencs i valons. Dues llengües i dues cultures que
conviuen barrejant-se el mínim possible. Tot Maigret es troba sempre en
qualsevol novel·la de Maigret. Sempre és similar i sempre és diferent.
L’argument és poc policíac, com quasi sempre.
Una noia visita la casa de la família flamenca del títol i desapareix. Ella ha
tingut un fill amb el noi de la casa que alhora estava compromès amb una xicota
del veïnat. La germana del noi crida a Maigret perquè l’ajudi a resoldre el
misteri doncs una bona part de la gent del poble comença a posar-se violenta
amb ells, per ser flamencs i per tenir diners.
La primera meitat de la novel·la sembla una
foto. Tot és fixa, no succeeix res que faci avançar l’acció. Tot són
descripcions de personatges i ambients amb la trama policíaca com a lligam de
tot plegat. El que en qualsevol altre autor seria un retret en Simenon no ho
és. Sé que és el comentari d’un fan, però és que està massa ben escrit en un
gènere on no abunden els estilistes, per a criticar-ho.
El
millor: l’escriptura (l’estil) de Simenon.
El
pitjor: que de vegades la trama policíaca sembli una
excusa per fer retrats d’ambients i personatges.
Títol original: Maigret chez
les Flamands
Títol en castellà: Maigret en
casa de los “Flamencos”
Traducció: Andrés Pamplona
Editorial: Caralt
Col•lecció: Las novelas de
Maigret nº 46
Any de la primera edició: 1932
Any d’aquesta publicació: 1973
Pàgines: 155
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada