"El Nilo verde" d'Anne Hocking

En plena Segona Guerra Mundial, William Austen, l’inspector d’Scotland Yard, es desplaça a El Caire amb una missió militar secreta. De tan secreta com és no sabrem mai que fa un inspector  de la policia anglesa tan lluny de Londres. Naturalment a la pàgina 10 ja es veu immers en la clarificació d’un crim. Una noia de l’alta societat cairota (es diu així?)mor ofegada en una piscina. Una munió de sospitosos, un segon assassinat (una nena), els interrogatoris de rigor i una investigació portada amb molta discreció per part d’Austen acaben per treure l’entrellat de tot plegat.

Com a lector (aquest últim any més assidu del recomanable) de la senyora Anne Hocking (1890-1966) m’esperava trobar l’agradable dosi habitual de verins en els diversos cadàvers de la novel·la. Primera sorpresa, cap dels dos assassinats ho és pels molts verins utilitzats habitualment per l’autora. Segona sorpresa, l’acció se situa en un marc exòtic, lluny de les contrades angleses o del mateix Londres. Tercera sorpresa, aquest marc exòtic, la ciutat del Caire, està ben utilitzat argumentalment, jugant amb el clima, els mercats, els costums dels nadius, els refugiats per la guerra, etc. Per una vegada, a més de ser un decorat de cartró pedra, se li treu algun profit argumental i en alguns moments inclús dóna la sensació que els personatges “viuen” en ell.

Els aspectes més negatius de la novel·la és fan palesos sobretot en la recta final. Les causes del segon assassinat estan agafades pels pèls quan no són directament increïbles. Austen va reduint el número de sospitosos fins a descobrir l’assassí. Per quan això passa el lector ja ho sospita des de fa unes quantes pàgines. Tot i així el misteri de les causes que porten a l’assassí a cometre el segons assassinat segueix intacte. I quan arriba l’explicació del perquè de tot plegat no pots menys que quedar decebut amb el psicologisme d’estar per casa d’Austen. De fet, l’inspector va repetint de tant en tant que creu que les motivacions de l’assassí són increïbles. Quan l’autor d’una novel·la policíaca li fa dir això a l’investigador de torn pots témer el pitjor. I efectivament, els pitjors temors es veuen confirmats en una explicació final mediocre i agafada amb pinces.

Tot plegat la novel·leta manté l’atenció del lector, però Hocking no sap o no pot rematar bé la història. Un últim i molt irritant error de la novel·la és la història d’amor entre una grega que fuig de la guerra i un aviador de la RAF. Com en una novel·la policíaca d’aquesta mena és molt difícil que una bomba perduda caigui sobre aquesta parella insuportable has d’empassar-te pàgines i pàgines de sucre amorós gratuït. Un corol·lari rosa perfectament prescindible amb Austen unint a la parelleta dels collons. Puafff!!!!

El millor: passes una bona estona si no li demanes gaire a la novel·la. Compleix uns mínims, però poca cosa més.

El pitjor: la història d’amor és una pèrdua de temps i de pàgines irritant i l’explicació final no sorprèn i no convenç.

Títol original: Nile Green

Títol en castellà: El Nilo verde

Traducció: H. C. Granch (un clàssic en aquesta col·lecció)

Editorial: Editorial Molino

Col•lecció: Biblioteca Oro de Bolsillo

Any: 1943

Any de publicació: 1952

Pàgines: 240