El sargent Cribb i Thackeray,
la parella de policies victorians més divertits de la literatura policíaca
anglesa, s’enfronten a la investigació d’un seguit de petits atemptats, les
víctimes dels quals són artistes de varietats de tercera categoria. Aquests
ridículs boicots a la fauna més cutre del món de l’espectacle acaba finalment
amb un assassinat.
La investigació es
centra en el món del vodevil anglès de finals del segle XIX. Sense deixar de
banda els elements que tota novel·la policíaca clàssica ha de tenir, Peter Lovesey
(1936) fa una immersió en el funcionament del món de l’espectacle teatral de
varietats victorià amb rigor i detalls històrics curiosos. Ofereix també apunts
sobre la fragilitat laboral de la gent de la faràndula, el naixement de la
investigació privada i descripcions del funcionament d’un espectacle de
varietats per dins, entre bambolines, i per fora, entre el públic.
Si alguna cosa té
Lovesey és capacitat per crear atmosferes i fer una reconstrucció d’aquell món ja
finat d’una forma creïble. A tot això s’han de sumar diàlegs i situacions plenes
d’ironia british i una trama
interessant que acaba per enganxar malgrat dilatar molt l’aparició del primer
cadàver. Abracadaver (1972) és la tercera (de vuit) correria que la parella de
policies han portat a terme fins ara, i donada l’edat de l’autor suposo que es
pot donar per tancada la sèrie.
No tot han sigut
flors i violes en la lectura. La novel·la té aspectes poc reeixits. Per pams:
una resolució final sobre les causes que porten a l’assassí a fer el que fa poc
convincents i sobretot la falta de joc net entre Lovesey i el lector. És
impossible que ningú pugui sospitar de l’assassí perquè no deixà cap indici
durant tota la narració que el culpable hagi sigut ell. Si Cribb al final del
llibre apuntés cap un altre personatge com a possible culpable, el lector no
tindria més remei que acceptar-ho. Res permet culpar a cap personatge en
concret. El dolent de la funció acaba per confessar i així sabem que era ell
qui havia planificat tot l’entrellat. Quina decepció després del plaer que
procura la novel·la que tingui un desenllaç tan agafat pels pèls.
El millor: la reconstrucció
històrica, l’humor i el dibuix dels personatges.
El pitjor: certa morositat en la
primera part de la història i un culpable de l’assassinat decebedor.
Títol original:
Abracadaver
Títol en
castellà: Abracadáver
Traducció:
Esperanza Pérez
Editorial:
Versal
Col•lecció:
Crimen & Cia
Any: 1972
Any de
publicació: 1987
Pàgines: 207
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada