Wexford s’enfronta a un cas
d’assassinat d’un camioner fatxenda. L'endemà una dona surt del coma en un
hospital després d’un accident de cotxe.
Un accident on ha mort el seu marit i on ha aparegut un cadàver que no viatjava
en el cotxe sinistrat. Un cadàver misteriós de més. Els dos casos són cada
vegada més tèrbols i d’una manera sinuosa comencen a unir-se, com una
teranyina. La barreja de procedural i
novel•la policíaca clàssica anglesa sempre li surt bé a Rendell i “Un cadáver
para la boda” títol castellà de “The Best Man to Die” (1969) no és una
excepció, encara que se li puguin posar alguns peròs. Ruth Rendell és una
escriptora prolífica amb un nivell mitjà de qualitat bastant alt. És una de les
reines (iaies) de la novel·la policíaca anglesa junt amb la sobirana
indiscutible (per a mi) que és P.D. James.
La sèrie sobre l’inspector
Wexford, l’únic personatge fixe de la seva producció, és magnífica però com en
totes les series hi ha títols millors i de menys bons. Aquest que acabo de
llegir i que és la quarta entrega de la saga no estaria entre els més
aconseguits tot i la qualitat i la perícia de Rendell en el dibuix de
personatges i situacions. És una novel·la sòlida i ben escrita però sense el
plus de qualitat que se li pot exigir a l’autora en els seus millors moments.
Potser per la predicibilitat en la unió dels dos casos o en l’excés de
fragments de vida familiar de Wexford que no aporten gaire interès a la trama
policíaca principal.
Molts fragments de la història
incideixen en les relacions de Wexford amb la seva filla, per finalment no
aportar cap informació substancial a la trama policíaca i allargar
excessivament la història. Perquè les relacions entre Wexford i la seva dona
queden tan desdibuixades? Ja que hi ha varis
Naturalment el llibre té tots els
elements que s’esperen en una novel·la de la sèrie. Wexford i les seves cites
literàries. La relació de camaraderia, admiració i algunes friccions entre
Wexford i el seu ajudant Burden. Bones descripcions. Anàlisis psicològics
versemblants i humanitzadors. Personatges creïbles i manteniment d’una intriga creïble, interessant i realista fins al
final. No és poc. Però cal exigir més d’una primera espasa de la narrativa
criminal.
El millor: es llegeix amb gust, com sempre amb les novel·les i
contes de Rendell.
El pitjor: podria ser una mica més breu i no perdria qualitat el
conjunt.
Títol original: The Best Man to Die.
Títol en castellà: Un cadáver para la boda.
Traducció: Matuca Fernández de Villavicencio
Editorial: Plaza y Janés
Col•lecció: Jet. Biblioteca de autor de: Ruth Rendell
Any: 1969
Any de publicació: 1998
Pàgines: 274
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada