"Larga ausencia de Leola" de Carter Brown

Rick Holman, el detectiu més eficient i xuleta de Hollywood, rep l’encàrrec de trobar a una estrella femenina del cinema que ha desaparegut. El cas, com és normal, comença a complicar-se. Ni l’actriu està desapareguda, ni el treball encarregat a Rick és exactament com li havien dit. La galeria de personatges (plans i estereotipats) de Brown són els habituals, dones despampanants ansioses de sexe, milionaris viciosos i pèrfids, matons de poca monta psicòtics, etc.

L’argument també és més del mateix. És curiós que aquest tipus de novel·les barates que prometen sexe i violència acaben per oferir poc sexe i poca violència. No hi ha cap descripció mínimament explicita de relacions sexuals en cap de les novel·les de Brown que he llegit, i de violència n’hi ha  però en petites dosis i quasi sempre al final del llibre, on esclata d’una forma suposadament empatant. Aquesta novel·la és una excepció. El misteri es desvela com si fos una novel·la enigma, amb la típica reunió dels sospitosos i el desemmascarament  per part del detectiu dels culpables. Poc sexe, poca violència i a més un final moralinero estomacant amb càstig final dels dolents. Si comparem aquest tipus de productes amb escriptors més ferotges descrivint la violència com Spillane, Brown sembla Corin Tellado.

Long Time No Leola (1967) no es distingeix en res de les seves companyes literàries. Tot fet a motllo. Els mateixos personatges estereotipats, els diàlegs secs i enginyosos, les mateixes situacions llegides en altres novel·les, les mateixes traduccions de l’editorial Diana (que mereixerien un premi al cutrerio més delirant). L’única cosa fascinant del llibre és la primera pàgina on es fa una descripció dels personatges. No sé qui  redactava aquests textos aberrants, però era un geni. Mirant el llistat de títols de Brown que figuren a la contraportada n’hi ha dos que em motiven especialment , només pel títol: La pagana apassionada i ¿Que mató al vampiro? Hauré d’aconseguir-les. Segur que són una gasòfia sense sentit ....però ja no bé d’aquí.

El millor: Res. És verí pel cervell...però crea una estranya i culpable addicció.

El pitjor: sempre penso que no en tornaré a llegir cap més de novel·leta d’en Brown...i aquí estic, comentant un altre detritus literari. No tinc remei.

Títol original: Long Time No Leola

Títol en castellà: Larga ausencia de Leola

Traducció: René Cárdenas Barrios (que Déu l’hagi perdonat)

Editorial: Diana

Col•lecció: Caiman

Any: 1967

Any de publicació: 1968

Pàgines: 174