"Lluvia plateada" de John D. MacDonald

Travis McGee, el protagonista d’aquesta novel·la, viu en una barcassa de 17 metres anomenada  Busted Flush  i fermada a l’amarrador F-18 de Bahia Mar, Fort Lauderdale, a la costa de Florida. No és un detectiu privat en el sentit estricte del terme. La paraula aventurer li escauria bé i cavaller justicier encara millor. És algú a qui se li encarreguen feines, entre d'altres, relacionades amb la recerca de vaixells. No és un fora de la llei, però els seus treballs no són legals. Quan algú li encarrega buscar un iot robat, com en aquesta novel·la, demana com a sou la meitat del valor del iot una vegada recuperat (amb desperfectes inclosos) i si no el troba, no cobra. Tot en diner negre. Si pot col·laborar amb la policia ho fa, però no per altruisme sinó per evitar-se problemes.

McGee té diversos punts curiosos com a personatge literari dins d’un gènere tan codificat i moltes vegades masclista. El primer, ja apuntat, és situar-se en el límit de la legalitat. El segons és el seu tarannà i bonhomia. No és agressiu ni macarró, és un professional que fa el millor que pot la seva feina. Viu sol però no és un solitari. Té molts amics que l’ajuden quan té problemes. Té una vida sexual creïble (sense fantasies literàries) i satisfactòria. Tracta amb respecte a quasi tothom i això inclou a les dones. Com a personatge literari és creïble, sembla humà. Potser un pèl massa perfecte, però interessant i versemblant.

Del cicle de 21 novel·les que componen la seva vida literària aquesta és l’última, de l’any 1984 i

argumentalment no té un inici gaire engrescador. Un milionari li encarrega que trobi el seu luxós iot robat. McGee el troba, però amb la mala sort que dins del vaixell hi ha tres cadàvers podrint-se. Tràfic de drogues, la màfia assassinant a tot déu, interessos econòmics tèrbols, una vídua antiga amant d’un capo mafiós, el servei antidrogues pel mig, etc. Molts elements ben portats per una trama menys complicada de l’habitual però molt entretinguda i que no decau mai. La primera part és magnífica fins que McGee passa de caçador a pressa i aleshores la trama pren un caire de thriller sense perdre la credibilitat tan ben aconseguida de les pàgines precedents.

Els diàlegs són bons i les descripcions efectives. John D. MacDonald  (1916-86) coneix bé el món mariner de les embarcacions, un vocabulari marítim acurat n’és la prova. MacDonald descriu, mai jutja cap personatge, ni moralitza, ni carrega les tintes. McGee viu en un món amoral on la línia entre el que és correcte i incorrecte és molt tènue i moltes vegades no es correspon amb el que és legal o il·legal. L’ambigüitat de tot plegat està molt ben reeixida i és força atractiva. Un altre punt positiu és que té humor. Algunes situacions, que no descripcions, són divertides. Després de 20 novel·les el personatge principal s’adona que no entén als joves, ni la forma actual de viure. El temps li ha passat per sobre, ja és gran. I desencisat. No té cap lligam amb el present. Un final esperançador i positiu clou una sèrie magnífica de novel·les.

El Busted Flush

El millor: és una bona novel·la. El personatge principal....i els altres també.

El pitjor: no paga la pena posar-se fi amb petits defectes i aspectes criticables quan el conjunt és tan bo.

Títol original: The Lonely Silver rain

Títol en castellà: Lluvia plateada

Traducció: Carlos Milla Soler

Editorial: Laia

Col•lecció: Alfa

Any: 1984

Any de publicació: 1988

Pàgines: 194