"Los asesinos a escena" de Henry Slesar

Henry Slesar (1927-2002) és conegut pels seus contes i també pel munt de guions que escrigué per a les sèries “La dimensió desconeguda” i “Alfred Hitchcock presenta” entre d’altres. La seva segona novel·la, “Los asesinos a escena” (1960), sembla un guió d’un telefilm per la quantitat ingent de diàleg i per l’escàs dibuix psicològic dels personatges. Aquests són ninots utilitzats com a tals en una novel·la que és tot trama. Una trama molt ben portada, desenvolupada amb precisió i rematada amb varis girs dramàtics que són el més interesant de l’auca. S’ha d’agrair a Slesar que no intenti allargar la novel·la amb subtrames inútils i vagi sempre al gra.          

                                               

Un grup d’actors fracassats decideix venjar-se del ric llogater d’un local de mala mort, que volen convertir en un teatre, perquè aquest no els hi vol renovar el contracte d’arrendament. Decideixen muntar una farsa amb una falsa seducció, un fals assassinat, una falsa detenció, la del llogater en qüestió, i així extorquir-lo per un dineral a repartir entre els actors de la juguesca. Les coses es compliquen cada vegada més i el que començà com una broma va convertint-se progressivament en una farsa de tints negres amb uns quants cadàvers pel mig. El pròleg del llibre comença amb el fals assassinat del llogater potentat. Després, com un “flasback” cinematogràfic, se’ns expliquen les raons i la preparació de la falsa broma i l’epíleg, ja totalment virat en negre, les conseqüències dramàtiques de la mateixa.

L’inici t’atrapa amb força per després decaure un xic en el desenvolupament de la juguesca, doncs en cap moment sents gaire interès per l’esdevenir dels fets perquè Slesar no aconsegueix que el lector tingui empatia amb uns personatges només lleugerament perfilats per uns abundosos diàlegs, això sí, àgils i brillants.

No és pas una novel·la mediocre, però quan l’estàs llegint t’adones que perfilant millor els personatges i amb un tractament més punyen de les seves relacions podria ser molt millor. És lleugera, quasi insubstancial, però entretinguda, sobretot en la seva part final on el girs argumentals aconsegueixen atrapar-te i on progressivament el to de comèdia de l’inici es converteix en dramàtic.

 El millor: bons diàlegs i el to cada vegada més fosc de l’argument.

El pitjor: la falta d’interès vers els personatges et deslliga de la història.

Títol original: Enter murderers

Títol en castellà: Los asesinos a escena

Traducció: Horacio González Trejo

Editorial: Círculo de lectores

Col·lecció: ----

Any: 1960

Any de publicació: 1997

Pàgines: 176