diumenge, 5 de juliol del 2015

MAIGRET 40: "Las noches blancas de Maigret" de Georges Simenon

Les nits blanques a les quals es refereix el títol són les nits que Maigret es passarà sense poder posar-se al llit a la recerca del culpable del crim que investiga. Com tinc aquesta mateixa novel·la en una edició anterior (Aymá Editores, SA, en la Colección Albo,r en una edició de 1953) el títol en aquesta edició es El revólver de Maigret i les nits ja no són blanques sinó toledanes. Una nit sense dormir pot ser blanca o toledana. Tela.

Anem per feina. Un Jove li roba a Maigret el revòlver, regal de la policia ianqui d’un viatge als Estats Units, en la seva pròpia casa. Poc després, el cadàver d’un important polític apareix en un bagul. Un conegut de l’inspector li recomana a aquest una entrevista amb un estrany personatge del qual no sabrem mai si és boig o no. Tots aquests ingredients inconnexes comencen a confluir i acabaran portant a Maigret a Londres a la recerca del jovenet que té la seva pistola.

Si moltes de les novel·les maigretanes són novel·les costumistes disfressades de novel·les policíaques, aquesta és una novel·la policíaca amb descripcions de tipus i llocs típicament simenonians però, per sort, totalment policíaca. Conté moltes de les característiques de la sèrie sobre l’inspector, és a dir, un bon inici i un bon desenvolupament i aquesta vegada un final menys precipitat i fallit de l’habitual.

Maigret ja és un personatge conegut i molta gent se sent honorada quan es interrogada per ell sobre algun afer delictiu. Naturalment Maigret segueix sent l’home de poques paraules, esquerp i humà que tots els seguidors de la sèrie esperem.


El millor: alguns moments de suau humor. Les descripcions i el dibuix dels personatges. El final no és tan abrupte i poc treballat com d’altres novel·les de la sèrie.
El pitjor: és una novel·la breu.



Títol original: Le revolver de Maigret
Títol en castellà: Las noches blancas de Maigret
Traducció: A. Hernáez
Editorial: Luis de Caralt editor
Col•lecció: Las novelas de Maigret nº 22
Any de la primera edició: 1952
Any d’aquesta publicació: 1963
Pàgines: 160

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada