Més del mateix i no millor. Rick Holman el detectiu/home per
a tot és contractat per un productor cinematogràfic perquè vigili a la seva nova
estrella italiana, ja que creu que està mantenint relacions amb un actor casat i
això podria perjudicar la seva carrera com a actriu. Les coses es compliquen
quan la italiana és víctima d’un atemptat. Holman comença a sospitar que no hi
ha un pam de net en cap de les persones que rodegen l’actriu.
L’única novetat que aporta aquesta novel·la a les anteriors
ja comentades en aquest blog és el moment pseudopoètic que es marca Holman
sobre el negoci del cinema com una selva i la mort, com un caçador, que ronda a
l’actriu. Símils i metàfores dignes d’un teenager
bordenline. Un horror ridícul de dimensions
siderals..., però no vaig parar de riure al llegir-ho. Quan Brown es tornava
boig i en un rampell de creativitat poètica creia que feia literatura era molt
perillós.
Molts diàlegs, una traducció horripilant i ridícula, una
mica de sexe light i una mica de violència al final de la novel·leta per despertar
al lector mig adormit després de tants tòpics i bajanades low cost.
El millor: la
portada i el text de la contraportada.
El pitjor: tota
la resta. Necessites teràpia de desintoxicació després de llegir-la.
Títol original: The Jade-Eyed Jungle
Títol en castellà: La selva de ojos de jade.
Traducció: René Cardenas Barrios (mereix una
entrada del blog per les seves traduccions)
Editorial: Editorial Diana SA.
Col·lecció: Colección Caiman
Any de la primer edició: 1963
Any d’aquesta publicació: 1964
Pàgines: 159
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada