Potser hauria de començar aquesta entrada
dient que no sóc un fan d’Erle Stanley Gardner ni de les novel·les amb Perry
Mason. Tot i trobar-les entretingudes i una bona manera de passar una estona mai
he arribat a enganxar-me a un personatge massa perfecte i sempre triomfant.
Les novel·les que Gardner escrigué amb el
pseudònim d’A. A. Fair i protagonitzades per la iaia gorda, agressiva, malcarada
i cap d’una agència de detectius Berta Cool i el seu ajudant, un jove detectiu
privat (narrador de les històries), Donald Lam, no difereixen de les de
l’advocat Mason en quant a agilitat narrativa, diàlegs abundosos, varietat
d’ambients i rapidesa de l’acció. Però, i el però és important, tenen més tocs
d’humor i els personatges principals mostren més defectes, són més “creïbles”,
tot i la seva inversemblança.
La trama, com ja he apuntat, és ràpida i no et
dóna temps de pensar gaire ni d’avorrir-te. A l’agència
de Berta Cool arriba un milionari texà que vol trobar una dóna. No dóna cap més
explicació. Cool ensuma diners i posa a Donald Lam en funcionament perquè trobi
a la desapareguda. Naturalment la trama s’embolica d’allò més amb pous
petrolífers, bigàmia, assassinat, suplantació de personalitat i altres ingredients
argumentals que amenitzen la lectura.
Si alguna cosa bona tenia Gardner era
l’habilitat per delinear, construir i embolicar les trames de les seves
novel·les amb molta perícia. Tot és lleuger i entretingut i tots els punts de
la intriga acaben explicats al llarg de la narració. Quan acabes la novel·la ja
la pots oblidar però mentre la llegeixes entreté d’allò més. No és poc.
El
millor: és agradable i fàcil de llegir.
El
pitjor: no té res digne de ser recordat.
Títol original: You Can Die
Laughing
Títol en castellà: Se puede
morir riendo
Traducció: Esteban Riambau
Editorial: Plaza y Janés SA
Editores
Col•lecció: ----
Any primera publicació: 1966
Any d’aquesta edició: 1957
Pàgines: 175
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada