L’abominable
randonee de Mr Suzuki (1973) aquí traduïda amb molt
poca gràcia com La guerrilla del desierto
és una novel·la més de l’espia japonès col·laborador de la CIA Mr Suzuki.
Aquesta vegada Suzuki s’introdueix (com si fos tan fàcil) en un grup terrorista
que abraça components de totes les faccions imaginables (des de l’exèrcit roig
japonès fins a l’IRA passant per alguna resta de la banda Baader i del Setembre
Negre) reunides en un recòndit lloc d’un desert de l’Àfrica nord-oriental en un
poti-poti sense sentit argumental ni coherència de cap tipus.
Com arriba Suzuki a convertir-se en terrorista
és bastant difícil de creure. El que fa dins del grup encara és més
inexplicable. Suzuki segueix a un líder terrorista japonès fins a l’Àfrica per esbrinar
informació sobre ell i per una sèrie d’estranyes giragonses argumentals acaba introduint-se
en el grup terrorista.
El campament dels terroristes està format per
una munió humana que no sembla tenir cap objectiu ni funció. Fan una incursió
en territori enemic perquè sí. Res no té sentit ni coherència. De fet, en un
moment que el campament on viu Suzuki és bombardejat, el japonès agafa un bazooka i amb una punteria digna de
Rambo abat un avió. Com sona. L’únic que importa en aquesta sèrie de
novel·letes d’espionatge és l’acció continuada en un to lleuger i intranscendent.
Cap apunt històric, ni personatges amb un cert cos, ni reflexions polítiques
interessants. Res.
Jean-Pierre Conty (1917-84) narrava de forma
eficaç i àgil i sabia que quan dequeia l’acció només havia de posar unes gotes
de violència i erotisme. La violència en aquesta novel·la mai fa mal i l’erotisme
és molt light. Entre les privacions
que un grup terrorista pot patir en mig del desert no figura la continència
sexual. L’espia japonès es fot al llit amb una parella de lesbianes i fan el menage a trois menys explicat de la
literatura aquí ben anomenada d’evasió. Inclús el sexe és light.
En la recta final de la novel·la descobrim un
sàdic i burleta mad doctor xinès que
experimenta amb tot ésser humà que pul·lula pel desert. No té manies. Com
l’argument no té gaire sentit l’aparició d’un dolent dels de sempre anima molt
el cotarro. Un aspecte curiós és que els dolents no reben cap càstig per les
seves maldats, potser Conty aprofità posteriorment algun personatge en una altra
de les innumerables novel·les amb Suzuki de protagonista. M’és igual. No en
tinc ganes de llegir-ne més.
El
millor: és lleugera i es deixa llegir.
El
pitjor: és dolenta.
Títol original:
L’abominable randonne de M. Suzuki
Títol en
castellà: La guerrilla del desierto
Traducció: ¿???
Editorial: Nueva
situación SA
Col•lecció: Fleuve noir espionaje nº 8
Any primera
edició: 1973
Any d’questa
edició: 1979
Pàgines: 221
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada