"La pista de un crimen" de Wilkie Collins

Una portada horrible, com totes les
d'aquesta col·lecció

No he pogut trobar informació per Internet sobre la data de publicació d’aquesta novel·la curta victoriana de Wilkie Collins (1824-89). El més probable és que sigui extreta d’una narració més llarga o d’una recopilació de novel·les curtes.  En l’imprescindible “Dictionnaire des literatures policières”, sota la direcció de Claude Mesplède, apareix reflectit el mateix argument d’aquesta petita novel·la amb el títol “The Law and the Lady” (1874-75). He d’entendre que quan una novel·la de Collins encavalca dos anys de publicació és que era un fulletó per entregues i “La pista de un crimen” és massa curta per partir-la. El més probable és que sigui un resum o versió (molt) reduïda de la novel·la per entregues a dalt anotada. És igual. És Wilkie Collins en estat pur. Intriga, melodrama romàntic, heroïna agosarada, un dolent d’antologia, etc. Tot el que es pot esperar d’aquest autor....., aquesta vegada en petit format.

Anem per pams. La protagonista es casa amb un home del qual desconeix el seu passat. La primera sorpresa serà que el cognom del seu marit és fals. La segona sorpresa és que el seu marit és vidu i la tercera sorpresa, i no menor, és que la primera dona del seu home va morir enverinada i després d’un judici ell va quedar lliure per falta de proves. Déu n’hi do.

Collins era molt gran....en tots els sentits

Com ella és una heroïna colliniana com cal començarà a investigar que va passar realment amb la mort de l’anterior esposa del seu marit. De descobriment en descobriment arribarà a una terrible conclusió quan esbrini l’horrible veritat. Pel camí coneixerà al millor personatge de la novel·la, Miserrimus Dexter, un home molt excèntric (o directament boig)al que li falten les dues cames i que es desplaça en una espècie de carro i que quan està mig enfollit toca l’arpa mentre canta (amb veu de tenor). Un personatge a l’alçada del sinistre comte Fosco de “The Woman in White” (1859-60). Un deliri i un plaer per a qualsevol lector. De fet, quan s’explica el destí de Miserrimus al final de la novel·la sí que dóna la sensació de ser una versió abreujada d’una obra més llarga. Tot plegat sembla molt esquemàtic i és estrany que Collins no s’esplaiés en aquest passatge.

La novel·la és molt breu i seria un pecat que fos avorrida. No és el cas. El lector va de situació melodramàtica en situació encara més melodramàtica sense treva ni descans fins a un final feliç i obert. Wilkie no defrauda mai.

El millor: És un plaer decimonònic continuat. Miserrimus Dexter.

El pitjor: És un resum de “The Law and the Lady”?

Títol original: The Track of Crime

Títol en castellà: La pista de un crimen

Traducció: Isaac García

Editorial: Ediciones Forum

Col•lecció: Circulo del Crimen

Any: 1984

Any de publicació: 18??

Pàgines: 58